Tot açò quan, el PP i el PSOE maltracten el País Valencià sistemàticament amb un finançaments injust.
Ens fan pagar com una comunitat rica, ens retornen les engrunes i amb açò no podem pagar coses bàsiques com la sanitat, l’educació o els serveis socials, i ens diuen que no podem gastar més del que Montoro calcula arbitràriament sota pena de càstig. Com si no estiguérem ja castigats amb l’infrafinançament en totes les matèries possibles, com si el llarg període del govern autonòmic del PP no haguera sigut un saqueig constant.
Per açò, que ara la gran coalició vote de nou a favor d’aquestes mesures antisocials i contràries al model autonòmic és preocupant; res nou en el PP i Ciudadanos, però en el cas del PSOE, els recordem que estem governant conjuntament al PV i aquestes mesures ens tornaran a asfixiar.
És una mentida parlar d’estabilitat quan la Ministra de Defensa anuncia un increment del 30% en el seu ministeri. ¿Servirà açò per a controlar el frau que cada any genera aquest ministeri, amb una despesa tres vegades superior al pressupostat o continuarem gastant els diners dels espanyols en la compra de material destinat a matar persones?
És hipòcrita parlar d’estabilitat quan el seu govern no té impediments a l’hora d’anunciar que es destinaran 5.000 milions per a rescatar autopistes que ningú usa, o quan no han mogut un dit per a recuperar la milionada de diners públics que es va destinar a rescatar la banca, o quan continuem rescatant les elèctriques amb tarifes punitives mentre mor la gent per la pobresa energètica.
Sí, clar, tot és culpa d’Europa, de la malvada troica, de la Merkel, que nosaltres si no, no hofaríem… Tot això quan PP i PSOE han traït el poble espanyol amb l’article 135 de la constitució i han santificat els bancs enfront de les persones.
El govern del PP s’ha marcat objectius de dèficit que no ha complit i ha castigat així les autonomies. ¿Perquè volen les autonomies superar eixa barrera imposada per Montoro? Per a fer polítiques que necessiten els ciutadans, perquè els diners dels ciutadans es destinen a cobrir necessitats bàsiques.
El PP impedeix a les autonomies la despesa; perquè entrem en la jungla, on impera la llei del “salve’s qui puga” (sant ideari ultraliberal), perquè els serveis bàsics acaben sent negocis, perquè les comunitats es vegen tan ofegades que preferisquen retornar competències transferides donat que es gasta la panda de Montoro els seus diners en menesters més que discutibles, mentre retallen en política social.
El PP és mal gestor, perquè els diners que meneja no són seus, són de tots, i ens prohibeixen usar-lod per al benefici de la majoria i es dediquen amb les seues mesures a contraure l’economia, amb la qual cosa generen més ciutadans i ciutadanes amb necessitats de polítiques socials, i just llavors, la destralada.
El PP és el dèficit, el dèficit general, però també un dèficit democràtic, ja que atempta amb les seues mesures contra els drets dels ciutadans a poder viure en dignitat, contra el deure de les administracions de prestar els serveis bàsics a la ciutadania.
Res atempta més contra l’estabilitat, la dels ciutadans, que un govern del PP, gràcies al PSOE.
Carles Mulet
Senador de Compromís
