Bé doncs, els governs que ens han tocat, especialment els de el PP han tingut per costum “jugar” a una altra versió d’aquest joc, lluny queden ja casos com l’11-M, la Guerra de l’Iraq, el metro de València, el Madrid Arena, o la gestió de les crisis del Prestige, el Alacrana, o el Jag43.
Actualment tenim tres temes que al meu entendre destaquen per la desastrosa forma de gestionar-los per part de l’executiu espanyol que encara que no és l’únic responsable del dany produït si és el que ens incumbeix a nosaltres.
D’un costat tenim la gestió de les concertines de melilla i el tracte amb els immigrants que moltes vegades són retornats “en calent” de forma il·legal per les autoritats espanyoles i marroquina.
D’un altre costat tenim el tema de Palestina, on cap dels nostres governants ha pronunciat paraula alguna per a frenar la massacre que pateix un poble a les mans d’un exèrcit al que li subministrem armament els països occidentals entre els quals ens trobem.
I finalment el tema del veto de Rússia als nostres productes hortofrutícoles com a resposta d’aquest país a les sancions imposades per la UE i EUA per recolzar a una regió d’Ucraïna que volia celebrar un referèndum independentista i que es va saldar amb un aclaparant resultat positiu.
No seré jo qui trenque una llança a favor de la Rússia de Putin, apuntalada per una sèrie de magnats mafiosos que exploten als treballadors del carrer, però, algú realment pensava que el gegant eurasiátic s’anava a quedar impassible davant l’agressió dels aliats occidentals?
Els manifestants ucraïnesos van enderrocar al Govern, recolzats per la UE i EUA, i van fer que el president electe haguera de fugir, pel simple fet de no ser partidari d’aliar-se amb la Unió Europea i ser més partidari d’aliar-se amb Rússia. En el seu lloc van posar un Govern, no triat pels ciutadans, i amb clars llaços amb partits nazis.
Al meu entendre, la maniobra de Rússia, encara que dolorosa per a molta gent, és la lògica reacció a una tensió diplomàtica pèssimament gestionada per ambdues parts. Amb aquestes “cagades” dels nostres governants els perjudicats sempre acaben sent els mateixos, molts agricultors que no poden vendre els seus productes, i que van a generar nombroses pèrdues. Per molt que els ministres o consellers d’agricultura es facen la foto amb els damnificats, en el millor dels casos, aquests rebran una compensació econòmica insuficient, o alguns inexistent, ja que els cítrics i els caquis, principal cultiu del País Valencià, es queden fora de la previsió de les compensacions.
Una vegada més amb aquest sistema de compensacions, ells llaven la seua imatge, traslladen la culpa a Rússia, i diuen haver fet quant podien, generant més despesa i més deute, ja que aqueixes compensacions les paguem amb diners públics i no de qui ha ficat la pota.
Manolo Mateo Sendra
Coordinador Local EUPV Ondara Rectoria
