El 24 de Maig a València es vivia un moment que molts hem catalogat d’històric. I no sols pel canvi de govern, sinó també per lexpectació social que sha creat al voltant dels nous governs.
Eixa nit dels comicis la Plaça de lajuntament de València era una clara imatge del clamor social pel canvi. I no sols es van fer sentir a les urnes, també durant les dos setmanes de negociacions per formar govern la ciutadania, per mitjà de les xarxes socials, va fer vorer que els importava més el canvi polític que lestratègia partidària de les cadires. I finalment el dissabte podíem vorer com front a lajuntament de València centenars de persones esperaven leixida del nou batle.
Des de 2011 hem vist com las cadenes de televisió deixaven cada vegada més espai a la política. Els dissabtes a la nit han desaparegut pràcticament els programes dentreteniment per passar a debats polítics.
‘La Sexta’ és, pràcticament, un telediari continuo. Sembla que la societat sha re-polititzat i la política és matèria de comentaris diaris entre amics i familiars com feia anys que no ho era. Però sorprenentment aquesta re-politització política no ha significat un augment de la participació electoral. Pese ha haver repuntat mínimament la participació electoral a nivell de País Valencià, tant al País Valencià com a nivell dEstat la participació ha sigut menor que al 2011. Poc més de 0,4 punts inferior a nivell provincial i més de 0.8 punts per sota a nivell estatal. És a dir, no ha existit una relació entre lincrement del debat polític amb la participació ciutadana al procés electoral.
Però aquesta re-politització sí que ha esdevingut en una mena de pressió social sobre els nous governs. Sespera que aquests siguen mostra del descontent ciutadà de la forma de gestió i de comunicació dels anteriors governants i que adopten el que ara anomenem com a ‘nova política’. Transparència, bona gestió, diàleg social… seran algunes de les paraules claus per als plans de govern tant autonòmics com locals.
Però hem de ser conscients duna gran veritat: aquests nous governants han de gestionar la misèria. Institucions en dèficit, promeses electorals costoses, un model econòmic obsolet, la figura del polític totalment injuriada… Els nous governants no sols han de gestionar unes ciutats sense pressupost per intentar salvar-les, han de conjugar-ho també amb la gestió de les altes expectatives que en ells shan depositat.
Els mateixos mitjans de comunicació que els han cobert en els moments en què començaven a apoderar-se front a la societat seran ara qui els miren amb lupa totes les accions que realitzen. Els mateixos ciutadans que shan re-polititzat seran qui els fiscalitzen des de hui mateix. I segurament no tinguen els 100 dies de gràcia per fer-se al govern, sinó més bé tot el contrari, tindran una societat demanant noves formes i gestions des dun primer moment. I per suposat contaran amb una oposició, que ha de preparar el discurs per a les properes eleccions generals, que utilitzaran qualsevol error en aquests primers dies per fer vorer el que ens pot esperar els propers 4 anys si ‘lesquerra radical’ arriba al govern de lestat.
Que un partit totalment nou aconseguisca, en tan sols 6 mesos, un resultat electoral dun 6,5% a nivell nacional i ser clau en la formació de governs, a nivell analític ho podem considerar un gran èxit. Si a eixe partit li fiquem el nom de ‘Ciudadanos’ és un resultat nefast. Les expectatives inicials havien arribat fins el 20% nacional, per tant, tot el que no fóra sobrepassar els 15 punts percentuals seria un fracàs. I així ha estat. Si no aprenem a gestionar les pròpies expectatives, pese a aconseguir uns bons resultats, la realitat final pot ser de derrota. Però, si a més no aprenem a comunicar bé les expectatives, pot ser fins i tot més contraproduent que el propi resultat.
El Partit Popular esperava uns resultats roïns, i els han obtingut, però també esperaven poder governar en moltes autonomies i Ajuntaments, i això finalment no ha estat així. Lestratègia comunicativa de la llista més votada, de ser el primer partit i per tant el més legitimat per a governar els ha dut a què internament la mala gestió dels resultats siga posada en dubte, i fins i tot a dimissions dels primers barons. La mala gestió duna comunicació una vegada complides les expectatives pot dur a maximitzar els resultats aconseguits.
Per tant primer cal fer un anàlisi responsable don estem per seguidament treballar a partir daquest anàlisi les expectatives que ens podem generar, rebaixant si cal les mateixes. Però sobre tot sha de saber comunicar aquestes noves accions, o del contrari el canvi social que sha demanat a les urnes pot anar lligat a una expectativa social de rapidesa difícil daconseguir. Per tant una mala gestió de les expectatives i una mala comunicació daquestes entre ciutadans i governants pot perjudicar, i molt seriosament, la governança dels pròxims quatre anys de govern.
Carles Salom Ribera
Director de Marketing i Estrategia política a “Sanchis y Asociados”
