Aquest article és una continuació d’un text publicat el dia 1 de novembre a Diari La Veu. En eixe article explicava com una alumna de l’assignatura de Filosofia preguntà per la mort d’aquesta disciplina. Tractí d’explicar la seua importància i anunciava que el govern valencià faria realitat la seua promesa pública de blindar l’assignatura per al segon curs de Batxillerat. La Filosofia no està morta però està ferida i hem d’ajudar-la a sobreviure. Si el desenvolupament del pensament crític o la narració de les accions i de les idees de les quals som hereus no hi són al sistema educatiu, probablement desapareixeran de la consciència col·lectiva i ens convertirem en una societat més ignorant i menys preparada per a entendre els complexos reptes del món globalitzat.
Escric de nou per a transmetre la bona nova que el mateix secretari autonòmic d’Educació, Miguel Soler, va anunciar el dia 23 de novembre, dins d’un acte celebrat al MuVIM en commemoració del Dia Mundial de la Filosofia, fixat per la UNESCO. Després d’una interessantíssima xerrada del filòsof i diputat Manuel Cruz, representants de tots els partits polítics presents a les Corts parlaren de la situació de la Filosofia com a disciplina acadèmica dins de l’ensenyament secundari. Allà, Miguel Soler confirmà que el nou Decret de Currículum eixirà prompte i recollirà part de les reivindicacions de l’Assemblea de Professorat de Filosofia, amb suport de les organitzacions de la societat civil de tot tipus: sindicats com l’STEPV, CCOO, el Consell Valencià de Cultura, la confederació d’AMPAS Gonzalo Anaya o la Universitat de València. Eixe nou decret blindarà l’assignatura de Història de la Filosofia al Batxillerat per a les modalitats de ciències, ciències socials i humanitats, no així per a la d’arts. D’aquesta manera es recupera parcialment la situació precedent a l’aprovació de la LOMCE, que tractà d’esborrar del sistema educatiu les assignatures que, com deia el minstre Wert, distrauen l’alumnat.
La xerrada del filòsof Manuel Cruz, organitzada per la Facultat de Filosofia i l’associació cultural València Pensa, va omplir de gom a gom la sala d’actes del museu. Gent major i joves estudiants escoltaren el discurs proper i pedagògic d’aquest mestre de la paraula. El filòsof defensà una filosofia preocupada pels problemes de la vida quotidiana, disposada a ser radical i a anar a l’arrel de les creences per a qüestionar-les i capgirar-les. El diàleg honest i la cerca de la veritat són els ingredients que permeten desenvolupar aquesta mirada única que podem anomenar filosòfica. El professor Cruz no va insistir en la necessitat educativa d’aprendre i practicar aquesta metodologia per a comprendre els problemes del nostre temps o per a crear-ne de nous, tot i que la seua defensa de la filosofia a l’ensenyament pot comprovar-se a les seues intervencions en la comissió pel pacte educatiu del Congrés. Açò va quedar relegat als polítics que hi participaren, quasi a les nou de la nit i amb prou menys assistència, en una taula redona.
De la taula redona m’agradaria subratllar algunes coses. Primerament, la ja esmentada feliç notícia que va donar el secretari autonòmic respecte al decret. En segon lloc, les idees que expressaren alguns dels participants. El representant del PP, Miguel Ángel Mulet, comunicà allò que ja va expressar Sandra Moneo, portaveu d’educació d’aquest partit al Congrés, que es van equivocar amb alguns aspectes de la LOMCE i que tractaran de retornar el prestigi perdut a les humanitats i les arts. Veure polítics reconeixent errors i demanant perdó sempre és motiu, vinguen d’on vinguen, d’elogi. Destacaria també la intervenció de Merche Ventura, de Ciutadans, qui va criticar el model economicista de les proves PISA i del model educatiu que, de vegades, pareix imposar-se al món, que oblida el vessant humà i social de l’educació. Per últim, la intervenció del representant de Podem, Antonio Estany, amb formació filosòfica, que em paregué la més encertada. Agraí el canvi de rumb del PP i destacà que la filosofia no pot entendre’s com una disciplina més propera a l’esquerra (ni a la dreta) ja que és una activitat essencialment crítica amb tot tipus d’idea o creença, com ja havia afirmat abans Manuel Cruz. Estany oferí una anàlisi de les causes del retard del blindatge de l’assignatura, la confiança en un primer moment en un canvi de govern estatal que derogaria la LOMCE, després, pense jo, una acumulació de forces en el fracassat Decret de Plurilingüisme. També el diputat de Podem assenyalà que la defensa de la filosofia no podia limitar-se al Batxillerat. Així mateix ho va dir Àgueda Micó, que parlà per part de Compromís. La filosofia és un patrimoni que no pot limitar-se a ser conservat com una mera assignatura que no coneixeran els estudiants que no passen pel Batxillerat.
En definitiva, la conclusió d’aquest debat entre polítics, que no renunciaren a tractar-se com a polítics i llençar-se crítiques mútuament, va ser que la defensa de la filosofia té en l’actualitat un ampli consens. Precisament, pel perill que corre esta matèria al sistema educatiu, hem arribat al moment de la història present que més lloes i fermes defenses rep per part dels representants polítics de tota forma i color. Ho veiérem el dia 23 al MuVIM i ja ho hem vist al Congrés; un dels pocs consensos al voltant del sistema educatiu és la necessitat de recuperar l’assignatura de Filosofia. L’educació forma futurs treballadors i contribueix al desenvolupament del sistema productiu, però, a banda que eixe sistema productiu demanda professionals amb competències crítiques i capacitats d’anàlisis globals i profundes, l’educació també ha de formar futurs ciutadans i, més encara, éssers humans. Per tot això, la filosofia continuarà present al sistema educatiu. La filosofia continua ferida, però es pot recuperar. La Filosofia encara viu.
