La convivència és molt enriquidora i ens fa sempre raonar i arribar a acords per assegurar una vida còmoda i tranquil·la per a ‘tot lo món’. A Benimaclet, els veïns sabem apreciar la bellesa i la pau que ens dóna el fet d’estar a pocs minuts de l’horta i de poder gaudir dels nostres vetustos carrers de vianants. Desafortunadament, alguns no ho tenen tan clar i un exemple clar és la poca decència i respecte que hom hi pot trobar a la plaça de Benimaclet qualsevol nit. Desenes de persones -que amb tota seguretat es declararien radicalment esquerranes- inunden la nostra longeva plaça d’orina, llaunes de cervesa i una cridòria que despertaria fins i tot Hipnos, la divinitat grega del somni. Abans d’esparpallar les meues crítiques m’agradaria focalitzar la ironia d’aquells que durant el dia proclamen consignes ecologistes i de trencament amb el sistema – amplament compartides i estrictament necessàries- i de nit es dediquen a fer de la plaça de tots els benimacleters un femer de grans dimensions.
No n’hi ha dret. No entenc per què les autoritats competents no prenen mesures contra aquests atacs contra la convivència i el descans dels veïns -per no parlar dels atacs contra edificis centenaris que pareixen no meréixer la misericòrdia d’estos visitants tan irrespectuosos- com tampoc entenc per què no es solidaritzen amb el nostre xicotet poblet que tan bé els ha acollit i no fan eixos aquelarres en els descampats que estan a un minut de la plaça.
No sé què em senta pitjor, la barbàrie d’omplir de fem i d’orina els carrers centenaris de Benimaclet o la hipocresia d’aquells que obliden totes les bones consignes i ens condemnen a l’insomni i a la insofrible pudor. Siga com siga, els veïns necessitem una solució urgent a esta falta de civisme.
Escrit per Adrià Jaén i Cuenca
Veí i amant de Benimaclet
No n’hi ha dret. No entenc per què les autoritats competents no prenen mesures contra aquests atacs contra la convivència i el descans dels veïns -per no parlar dels atacs contra edificis centenaris que pareixen no meréixer la misericòrdia d’estos visitants tan irrespectuosos- com tampoc entenc per què no es solidaritzen amb el nostre xicotet poblet que tan bé els ha acollit i no fan eixos aquelarres en els descampats que estan a un minut de la plaça.
No sé què em senta pitjor, la barbàrie d’omplir de fem i d’orina els carrers centenaris de Benimaclet o la hipocresia d’aquells que obliden totes les bones consignes i ens condemnen a l’insomni i a la insofrible pudor. Siga com siga, els veïns necessitem una solució urgent a esta falta de civisme.
Escrit per Adrià Jaén i Cuenca
Veí i amant de Benimaclet
