La Batalla de Sueca, per Ricard Villagrasa

Joan Fuster ha estat, i encara ho és, un personatge provocador. Un home amb unes idees, més o menys clares i que no tenia cap impediment en expressar-les llevat de la gent que no les compartia. Aquella gent que el va amenaçar i li va posar bombes, “petards” segons la gent que no van donar mai la cara i que ara es creuen els portadors de la democràcia. Ferides mai, o mal tancades d’aquella transició i Batalla de València. Bo, no és d’això del que vull parlar, seguim. El que està clar és que Joan Fuster, i la seva obra, ha deixat una empremta molt gran a la societat valenciana i especialment al seu poble, Sueca. Algunes persones diuen que “Nosaltres els valencians” va ser una fita històrica que va marcar un abans i un després a l’hora de parlar de valencianisme, la gent que ho diu és perquè l’ha llegit. En canvi, una gran part de la societat suecana no ha llegit mai res d’aquest autor i sols en coneix algunes frases tretes de context i algunes barbaritats que deia la gent. Barbaritats que van des del “traïdor” fins al “falangista, alcohòlic pedòfil”. Tal qual ho veieu, alguna gent l’anomena “Joan Whisky”.

Aquesta gent de la qual parle, és la mateixa dels “petards” i que demanen respecte avui, aquella dreta regionalista i franquista. Doncs bé aquesta gent, casualment és la mateixa del PP.

Qui ho anava a dir?! Una vegada fetes les presentacions anem directes a l’assumpte. Que al PP de Sueca no li agrade Fuster, no és cap secret, però des de fa uns mesos se’ls veu més preocupats que mai. Els molesta que Fuster tinga una Casa Museu al poble, els molesta que siga un reclam turístic, els molesta que Fuster siga de Sueca i tot per pensar el que pensava i dir el que deia. Per a no fer un atac tan directe, reclamen la construcció en honor al compositor José “Mestre” Serrano, un prestigiós músic que va viure la major part de la seva vida fora de Sueca, no com Fuster. Però em fa la impressió que al PP no és que els agrade la música de Serrano, sinó el que deia, precisament el que els molesta de Fuster. Serrano, qui en una ocasió va dir que volia la paraula “Espanya” al primer vers de tots els seus himnes, té l’escultura més gran del poble amb més de 9 metres d’alçada. Per cert, aquesta escultura la va realitzar l’escultor local Vicente Beltrán el 1958, el PP també podria demanar més elogis a la seva persona, però la seva instància a la presó per republicà crec que serà un impediment. Tot aquest embolic entre fusterians i serrans, esquerres i dretes, moros i cristians ve dins del marc en el qual el PP acusava l’Ajuntament de dividir la societat per fer una Consulta Popular sobre els festejos taurins.

Que què?! Tenen més cara que esquena! Els que volen despolititzar el futbol ara volen polititzar tots els àmbits possibles per a enfrontar la societat i raspar quatre vots després de la gran hòstia. Sona irònic, però en realitat és deplorable. Diu un dels aforismes més famosos de Fuster (i ara la gent del PP que ho està llegint amb els ulls infectats en sang buscarà el significat de la paraula “aforisme”): “Tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres”. S’ha acabat la política de la màfia i comença la política de la gent, i aquest nou atac a la figura de Fuster n’és una mostra dels intents de tornada al “Levante feliz”.

Ricard Villagrasa Mafé