Entre unes coses i altres farà aproximadament uns quatre anys que milite a Compromís, militància a la qual vaig aplegar com a conseqüència del 15M i de formar part de la vida juvenil associativa d’Elx des de fa molts anys, sempre a organitzacions democràtiques on podia dir la meua i formar part de les decisions.
Compromís era la ferramenta perfecta per poder transformar les institucions valencianes i espentar per tindre una societat més justa. D’estricta obediència valenciana, d’esquerres i ecologista… Ens oferia inclús la possibilitat de formar part del projecte sense haver de tindre carnet de partit!, cosa molt atractiva per als qui ens eixia certa borradura al pensar en disciplines de vot i estes coses… Es parlava de Compromís com una “Plataforma ciutadana”, en aquell moment símil d’organització horitzontal i democràcia directa. Ja us dic, ferramenta perfecta!
En pocs mesos de militància ja vaig començar a notar que no era “oro todo lo que relucía”, la fórmula de coalició no assegurava els drets de militància a la gent adherida directament a Compromís, hi havia unes bases i normes que a poc a poc es convertien en paper mullat amb unes direccions de partits que treballaven “a la vieja usanza” (segons els vells costums) fent acords a despatxos on poqueta llum i aire fresc entrava.
Però la transformació sempre ha vingut de les organitzacions juvenils i em vaig trobar amb uns joves que apostaven fermament pel projecte Compromís i estaven disposats a treballar i arriscar per oferir noves possibilitats, en aquell moment tant a Joves amb Iniciativa com al Bloc Jove.
Heus aquí el començament de les negociacions per formar Joves amb Compromís.
L’objectiu era senzill, oferir a tots i totes les joves de Compromís la possibilitat de poder participar d’unes joventuts i tindre la idea boja d’un militant un vot. Recorde reunions llargues, viatges a València, telefonades interminables, esperança i il·lusió, molta il·lusió per aconseguir tindre una organització que ens amparara a tots els joves que participàvem del dia a dia de Compromís. Totes les parts havien de sentir-se respectades i amb garanties i s’aplegà al consens. S’aplegà a un text amb el qual totes les parts perdrien un poc de sobirania per guanyar un Compromís més democràtic i la possibilitat d’aplegar a unes joventuts consolidades amb molt a oferir al jovent valencià.
Com ja sabeu no tinguérem Joves amb Compromís, se’ns quedà pel camí, molts diran que la culpa fou del repartiment de sillonets o de les males formes, però no fou del tot així. L’interés real del repartiment de sillons no radicava a les joventuts, radicava a les altes esferes dels partits que veien com una amenaça la creació d’eixes joventuts. Seria la prova que Compromís podia funcionar con una organització on totes i tots tinguérem garantits els drets i poguérem decidir democràticament el rumb del nostre projecte, era el principi del final de “la vieja usanza” (els vells costums).
Aplegà la frustració i el dolor de vore com se’ns escapava de les mans allò pel qual estàvem mesos treballant. Però també aplegaren les abraçades, les converses, les sinergies i les ganes de continuar avançant. Aplegà el Congrés de Tavernes, en el qual arran del Bloc Jove, va nàixer JOVES PV on podem partipar en igualtat de condicions els joves de Compromís siguem o no militants del Bloc, i demostràrem que “les velles glòries” no podien frenar el comboi i que els joves volíem més i seríem capaços de tirar endavant. Demostràrem que podíem tindre unes joventuts democràtiques, valencianistes, feministes i ecologistes obertes al Compromís real per grat o per força, el tren estava en marxa amb les portes obertes per a tot aquell que volguera sumar-s’hi. Marcant camí i apostant per allò que a molts els fa por: la democràcia interna.
Eixa aposta ens ha anat molt bé, tenim estructura, tenim marca i tenim lideratges. Res ens pot frenar i el concert del dissabte a Sant Joan és una prova de tot açò. Hem fet allò que no se sol vore a Compromís ni la resta d’organitzacions del país: descentralitzar, portar al sud una activitat nacional i valenciana, amb ambició de ser el compromís de totes i tots, inclús dels que estem per davall de la línia Biar-Busot.
Mai ningú ha fet a les terres de l’Alacantí un desplegament igual per portar música en valencià, encara se m’ompli la panxa de papallones al pensar que el dissabte véiem famílies, hipsters, valencianistes convençuts de tot el país, càrrecs públics i murcians que els agafava prop escoltant “Alacant bandera clara”, del Diluvi i tot associat al nostre projecte, Compromís.
Gràcies JOVES-PV per una vegada més #ambValentia apostar per totes les formes d’entendre el valencianisme, per ser l’esperança del nostre Compromís.
