– Per què no te’n vas a Madrid? De segur allà tindràs més oportunitats de trobar feina– em deia, com si les seues paraules vingueren carregades d’intel·ligència i bona fe. – A Madrid? I perquè hauria jo d’anar-men a l’estranger? -Li vaig contestar. – Una parella, coneguda meua, ha hagut de marxar perquè no tenien ni per a menjar – respongué- I ho han fet amb xiquets i tot… Mira la teua germana, li va prou bé. I ton germà no estava a Noruega?
En eixe moment, un fum de paraules, idees i sentiments s’acolpiren al meu cap però només una frase va eixir per la meua boca: Per què no te’n vas tu a pastar fang?. Aquest fou el final de la conversa, òbviament. Ara, amb el vostre permís, vos contaré tot allò que haguera volgut dir-li si haguera tingut la més mínima sospita que aquesta “bona voluntat” anava a entendre una mínima part.
Jo no marxe. Jo em quede ací perquè he nascut d’aquesta terra i d’aquesta mar. He nascut de la suor del meu avi quan descarregava sacs al port, amb ganxo i muscle. Perquè la meua sang és la del llaurador emigrat de misèria a ciutat, és la d’una xiqueta que amb quinze anys hagué de deixar el seu poble per servir en les “cases de bé”.
Jo no me’n vaig. Jo em quede ací. Em quede perquè als meus peus han crescut arrels forts, profunds, després de tants anys de sequera, de buscar una aigua que de moment no arriba. Em quede perquè sé que no és terra erma, sinó rica i fèrtil malgrat tots aquests anys de foscor i de cendres.
Jo no marxe. Jo em quede ací perquè no vull almoines de governs corruptes. Vull viure en llibertat, construir per al meu poble i que els meus fills visquen en la seua terra i en la seua llengua.
Jo no me’n vaig, em quede ací fins que no isca un fil de veu per la meua gola que em permeta cridar amb força i convicció que no podem construir sobre cementeris. Que no podem legitimar el que fou vergonya. No podem aprofitar-nos de l’onada de destrucció que volia arrossegar-nos com a poble per tractar de construir un futur pròsper. No podem fer parets sòlides de les runes si no tapem ben bé les escletxes.
Jo no me’n vaig. Jo em quede ací, amb els meus companys, i em quede per a lluitar. #RTVVtornarà #Tornarem
Júlia Sorní. Operadora d’equips de RTVV.
