Començaré contant una història. No és ni millor ni pitjor que la vostra, només és la meua. Una història personal, però, coincident amb la de dotzenes, pot ser centenars de joves que hem tingut el plaer de créixer al BLOC JOVE i ara madurem a Joves PV.
Vaig començar a militar fa quasi 5 anys en aquest meravellós projecte, Compromís. El BLOC em va acollir com un nou fill de la pàtria que, verge de tants coneixements, em va fer d’escola política. Especialment la seua organització juvenil: el BLOC JOVE.
Recorde aquella primera Assemblea Nacional al Consell de la Joventut, al carrer de Llanterna de València. Anava de la mà de grans amics i amigues que han esdevingut en grandíssims líders i referents del valencianisme polític: Pere Fuset, Helena Malonda, Miquel Aleixit, Fran Ferri, Amadeu Mezquida…, després es sumarien tantes i tants que no caben en aquest article.
Parlaven de consellers nacionals, territorials, secretaris d’Organització… Sí, em vaig cagar. Vaig pensar que ni en 4 anys sabria què volen dir totes eixes coses. Hui, gràcies als meus companys i companyes, em trobe entre aquells càrrecs amb noms del diable que no podia entendre.
Vaig treballar de valent! Al meu poble, a València, a tantíssims racons del País… I vaig conéixer gent d’Iniciativa, Verda, de Gent de Compromís… Totes eixes persones han deixat una part d’elles en mi, conformant el que hui sóc, construint el projecte en el qual crec. No sé ni en quants càrrecs de la nostra organització he participat (ara alguns li diuen cadiretes, malgrat que no es cobra ni un duro i necessiten hores de dedicació) encara que segurament la major alegria de la meua vida va ser eixir com a regidor a la meua estimada ciutat: Torrent. Tot això especialment gràcies al BLOC JOVE-JovesPV.
Hui, a un mes del Congrés Nacional del BLOC, vull mirar al meu passat per llançar un crit al futur: JA ESTÀ BÉ!
Sí, ja està bé!Redéu! Recorde quan vaig entrar fa quatre anys perfectament. Recorde com els que hui ens ataquen per ser “aparato” ja ens atacaven per rebel·lar-nos contra ells. Recorde complots contra els nostres càrrecs orgànics, amenaces en contra d’altres, girades de cap, com ens feien el buit insults als meus amics i amigues per entendre de forma diferent com conformar aquest projecte… Ja està bé d’humiliar-nos, de voler reduir la nostra organització a una mera regió política del BLOC, d’insultar-nos i menysprear-nos, de projectar sobre nosaltres aquelles vergonyes que a alguns els agradaria ocultar.
Les ingerències per part de determinats sectors sobre la nostra sobirania han estat continus durant els últims mesos. Esmenes als estatuts del BLOC que es reformulaven en una versió “júnior” per al nostre Congrés, esmenes als estatuts del BLOC per restringir el vot a les assemblees de Joves PV, s’han banalitzat les nostres trobades de formació, s’ha dit que Joves PV és un ‘xiringuito’ per buscar la cadireta (amb l’assentiment de diferents càrrecs públics molt ben remunerats), fins i tot ens han batejat com a “Joves PV-no som BLOC”.
Doncs no, no som BLOC, almenys no només BLOC. Som molt més que això. Som la suma d’esperances i projectes comuns. Som les que hem obert la barraqueta i hem arriscat. Som el futur, i sembla que això incomoda a algunes sensibilitats.
Així que prepareu-vos, perquè venim amb ganes.
Vaig començar a militar fa quasi 5 anys en aquest meravellós projecte, Compromís. El BLOC em va acollir com un nou fill de la pàtria que, verge de tants coneixements, em va fer d’escola política. Especialment la seua organització juvenil: el BLOC JOVE.
Recorde aquella primera Assemblea Nacional al Consell de la Joventut, al carrer de Llanterna de València. Anava de la mà de grans amics i amigues que han esdevingut en grandíssims líders i referents del valencianisme polític: Pere Fuset, Helena Malonda, Miquel Aleixit, Fran Ferri, Amadeu Mezquida…, després es sumarien tantes i tants que no caben en aquest article.
Parlaven de consellers nacionals, territorials, secretaris d’Organització… Sí, em vaig cagar. Vaig pensar que ni en 4 anys sabria què volen dir totes eixes coses. Hui, gràcies als meus companys i companyes, em trobe entre aquells càrrecs amb noms del diable que no podia entendre.
Vaig treballar de valent! Al meu poble, a València, a tantíssims racons del País… I vaig conéixer gent d’Iniciativa, Verda, de Gent de Compromís… Totes eixes persones han deixat una part d’elles en mi, conformant el que hui sóc, construint el projecte en el qual crec. No sé ni en quants càrrecs de la nostra organització he participat (ara alguns li diuen cadiretes, malgrat que no es cobra ni un duro i necessiten hores de dedicació) encara que segurament la major alegria de la meua vida va ser eixir com a regidor a la meua estimada ciutat: Torrent. Tot això especialment gràcies al BLOC JOVE-JovesPV.
Hui, a un mes del Congrés Nacional del BLOC, vull mirar al meu passat per llançar un crit al futur: JA ESTÀ BÉ!
Sí, ja està bé!Redéu! Recorde quan vaig entrar fa quatre anys perfectament. Recorde com els que hui ens ataquen per ser “aparato” ja ens atacaven per rebel·lar-nos contra ells. Recorde complots contra els nostres càrrecs orgànics, amenaces en contra d’altres, girades de cap, com ens feien el buit insults als meus amics i amigues per entendre de forma diferent com conformar aquest projecte… Ja està bé d’humiliar-nos, de voler reduir la nostra organització a una mera regió política del BLOC, d’insultar-nos i menysprear-nos, de projectar sobre nosaltres aquelles vergonyes que a alguns els agradaria ocultar.
Les ingerències per part de determinats sectors sobre la nostra sobirania han estat continus durant els últims mesos. Esmenes als estatuts del BLOC que es reformulaven en una versió “júnior” per al nostre Congrés, esmenes als estatuts del BLOC per restringir el vot a les assemblees de Joves PV, s’han banalitzat les nostres trobades de formació, s’ha dit que Joves PV és un ‘xiringuito’ per buscar la cadireta (amb l’assentiment de diferents càrrecs públics molt ben remunerats), fins i tot ens han batejat com a “Joves PV-no som BLOC”.
Doncs no, no som BLOC, almenys no només BLOC. Som molt més que això. Som la suma d’esperances i projectes comuns. Som les que hem obert la barraqueta i hem arriscat. Som el futur, i sembla que això incomoda a algunes sensibilitats.
Així que prepareu-vos, perquè venim amb ganes.
Víctor Medina
Joves PV-Compromís
