La masculinitat desbordada atropellant tot el que es fique per davant, sense límits ni respecte, sense pensar res i, el que és més greu, sense assumir cap culpa. Dos trets al cap, nou punyalades, tots els ossos del rostre trencats, esquinçaments vaginals i cap autocrítica. “Se me va anar el cap”, “la vull més que res al món”, “no sabia el que feia”…són les frases repetides un i mil colps pels terroristes, tan penedits ells, amb els ulls injectats en la sang de les víctimes. Ulls d’odi i ràbia, malalts de violència.
I després estan els còmplices, aquells que han contribuït amb les seues accions u omissions a arribar al punt on ens trobem; administracions que desprotegeixen a les dones més febles i vulnerables, carronya que per a mantenir el repartiment de la misèria retallen en igualtat, escòria institucionalitzada justificant l’injustificable, justícia patriarcal…i no passa res, i no canvia res, i les dones caient…xifres, dades, estadístiques, oblit, fàstic.
Ja és l’hora, ja està bé!, cal eradicar les actituds misògines de discriminació i abús contra la dona, és necessari conscienciar des de l’escola que la vida o el cos de les dones no és propietat més que de si mateixes, ningú té o tindrà dret al llarg de la vida a posseir cap cos, llevat del propi, fonamental la tolerància zero amb actituds masclistes i més si venen de representants públics i per damunt de tot no veure el problema com una estadística, com els accidents de trànsit o similars, no!; una sola mort, una sola violació, un sol maltractament, un insult…han de ser motiu per a que tots i totes ens sentim morts, violats, maltractats i insultats. Només donant-li la importància que té, podrem detectar, aïllar i prevenir aquest mal somni.
Juan M. Segarra. Iniciativa del Poble Valencià. Coalició Compromís.
