Ara bé, en passar a saludar els representants del Partit Popular, vaig quedar despagat i indignat pel comentari que em van fer quan, amb el cor en la mà, els vaig dir que, personalment, no anava a donar-los el meu vot, entre moltes altres raons, per la desfeta que fan i han fet els governants del PP amb la malaurada Llei de Dependència. Ells, demostrant una descaradura important, em varen dir que no tenien res a veure i que no podien fer rés per canviar-ho. Quina mediocritat i burla a la intel·ligència. Com que no tenen res a veure?, si ells estan emparats sota les sigles i la ideologia del seu Partit Popular on, en campanyes, se’ls ompli la boca en dir “Las personas son lo primero. Las persones son lo que importa”. Si són conscients del que fan i representen i és veritat que volen donar suport a les persones dependents, com que no poden fer res?, que es presenten per altres sigles o que mostren el descontent als seus estaments superiors del partit, o, simplement, que no es presenten. Però no, aquests veïns i veïnes de Cocentaina que són militants, simpatitzants o votants del PP, no sembla importar-los les persones més desafavorides de la societat, els importen altres coses o simplement les “seues persones”.
Davant aquesta incoherència, indecència i immoralitat, demà 23 de maig és el gran dia per a reflexionar. No oblideu: “Tots podem ser dependents” Hipòlit Agulló pare d’un fill gran dependent i membre de la Plataforma en defensa de les persones amb dependència de l’Alcoià/el Comtat. “Llei de Dependència i Govern valencià del PP: història d’una gestió nefasta”:
