I si ens abstenim nosaltres de la política?, per Núria Garrido Gómez

Abstenció. Mai esta paraula havia acaparat tantes portades, articles d’opinió, tertúlies radiofòniques i televisives. Tot els mitjans de comunicació parlen del mateix. No serà esta columna una més. Sóc conscient de la vital importància que té la política dintre de la nostra societat. També sóc conscient que hem estat més de 300 dies sense govern. Però crec que no sóc l’única persona cansada i saturada de tanta informació política, de veure com tots els periodistes mediàtics ens donen lliçons sobre el que està passant sense tenir idea. El món està canviant i en eixe sentit el periodisme està fallant. S’està oblidant d’informar d’una part primordial de la realitat. La realitat mediambiental. En altres paraules, del nostre món.

L’altre dia vaig tenir l’oportunitat d’assistir a un congrés sobre Periodisme Mediambiental dut a terme per l’Associació de Periodistes d’Informació Ambiental (APIA). Es tracta d’una associació que va nàixer a finals de l’any 1994 i que des d’aleshores no ha parat de demostrar la importància del periodisme mediambiental. He de dir que era la primera vegada que assistia a una conferència d’esta especialitat. I després del congrés, efectivament, te n’adones de quant s’ha especulat durant estos últims mesos de possibles pactes polítics i que poc s’ha analitzat o debatut, per exemple, l’acord de París, un acord històric en el qual un total de 195 països aconseguiren consens sobre el canvi climàtic. Però això no ven portades o aconsegueix dades històriques d’audiència com el futbol o els realities shows. Això no té morbo.

A la conferència també es va destacar la poca oportunitat que se li dóna a este tipus de periodisme a la televisió. “El prime time no es per al periodisme mediambiental”, va destacar un dels membres d’APIA. Aspecte en el qual estic totalment d’acord. La televisió, hui en dia, continua sent primordial a l’hora de donar visibilitat als problemes. És un format que té moltes possibilitats. Tanmateix, s’inverteix molt poc en programes o documentals mediambientals. Cosa que lamente profundament i considere que els mitjans de comunicació haurien de rectificar. Així doncs, temes crucials com l’escassetat de l’aigua, la contaminació o el reciclatge haurien d’estar presents tant o més que la política.

A pesar de tot això, cal recordar que dur a terme este periodisme és una tasca dificultosa. En primer lloc, es requereix una preparació constant, així com una contrastació molt detallada perquè possiblement allò que publiques vaja destinat a un públic exigent i format en esta matèria. Per tant, el marge d’error és més limitat que en altres especialitats del periodisme. Este tipus té, per tant, tres funcions primordials: explicar, divulgar i informar. Un altre problema que es va fer palès a la conferència és que no hi ha suficients periodistes mediambientals. Per tant, este periodisme té molts handicaps que no faciliten el seu desenvolupament.

El món té molts problemes en l’àmbit mediambiental i la societat no n’és conscient perquè els mitjans de comunicació no informen de la mateixa manera. Discriminen este tipus de periodisme tant necessari com la resta d’especialitats. I és que, a més, és un tipus d’informació que ens afecta. Jo em pregunte doncs: si té veu un futbolista perquè no la té d’igual manera un científic? Cuidar el nostre món, la naturalesa o la fauna és tasca de tots i totes. Com a futura periodista sí que m’agradaria demanar una cosa: menys shows als mitjans de comunicació i més sentit comú.

Núria Garrido Gómez