I quan es van despertar -un any després- Rajoy i el PP continuaven allà. Els resultats del 26J han trencat totes les enquestes, trackings, i previsions, és indubtable. Entretinguts amb “sorpassos” i expectatives ningú no esperava que el PP recuperara posicions. 14 escons, a un per cas de corrupció.
Tot i que les hipòtesis han fallat, hi ha un fet que no ha variat amb aquesta contesa electoral i que ens ha d’abocar a una profunda reflexió des del valencianisme polític. Els resultats al conjunt de l’Estat Espanyol envien un missatge nítid: la ciutadania espanyola fa costat als qui no volen variar en res -a no ser que siga per a recentralitzar- el model d’Estat. Trien -seduïts, segurament, pel vot de la por, el Brexit, i esgotats de discussions estèrils sobre cadires i pactes- al Partit Popular que malgoverna sistemàticament els valencians.
Aquesta legislatura -si no anem a unes terceres eleccions que probablement agreujarien la situació- havia de ser la de la reforma del règim del 78 i ves a saber si la del referèndum a Catalunya -tot i que la línia vermella en campanya s’havia desdibuixat tant que fins i tot es negava que mai ho haguera sigut- però el que ha quedat palès és que l’empresa de reformar l’Estat és impossible.
Al País Valencià els resultats han estat un reflex de la dinàmica electoral espanyola. Ja se sap, si no tens mitjans de comunicació propis no tens qui t’explique, i si algú ho fa, és amb els seus marcs conceptuals i els seus interessos, que sempre són contraris als del poble valencià. Un toc d’atenció al Consell, no tant per xifres difícilment extrapolables, sinó per la necessitat urgent de tenir un relat propi i diferenciat. Un altre missatge d’aquestes eleccions: qui té relat propi té dinàmica electoral pròpia. I qui té dinàmica electoral pròpia és amo del seu destí.
La campanya valenciana ha estat, desgraciadament, marcada pels partits estatals i, per tant, els interessos i reivindicacions dels valencians -corredor mediterrani, finançament, infraestructures…- han estat bandejats dels mitjans de comunicació. A més a més, aquesta campanya de “segona volta”, ha obviat obertament les propostes de caire social que són necessàries per afrontar l’insuportable percentatge d’atur i de pobresa que sofrim els valencians, però també en altres zones de l’Estat.
Des d’Esquerra Republicana del País Valencià contribuirem a la creació d’eixe relat que necessitem els valencians i les valencianes i serem al costat de les reivindicacions justes per al poble valencià com la d’un finançament just que garantesca el nostre benestar. I, una vegada més, estenem la nostra mà la tots els valencianistes d’esquerres per acumular forces, idees i horitzons per ser, també, amos del nostre destí.
Tot i que les hipòtesis han fallat, hi ha un fet que no ha variat amb aquesta contesa electoral i que ens ha d’abocar a una profunda reflexió des del valencianisme polític. Els resultats al conjunt de l’Estat Espanyol envien un missatge nítid: la ciutadania espanyola fa costat als qui no volen variar en res -a no ser que siga per a recentralitzar- el model d’Estat. Trien -seduïts, segurament, pel vot de la por, el Brexit, i esgotats de discussions estèrils sobre cadires i pactes- al Partit Popular que malgoverna sistemàticament els valencians.
Aquesta legislatura -si no anem a unes terceres eleccions que probablement agreujarien la situació- havia de ser la de la reforma del règim del 78 i ves a saber si la del referèndum a Catalunya -tot i que la línia vermella en campanya s’havia desdibuixat tant que fins i tot es negava que mai ho haguera sigut- però el que ha quedat palès és que l’empresa de reformar l’Estat és impossible.
Al País Valencià els resultats han estat un reflex de la dinàmica electoral espanyola. Ja se sap, si no tens mitjans de comunicació propis no tens qui t’explique, i si algú ho fa, és amb els seus marcs conceptuals i els seus interessos, que sempre són contraris als del poble valencià. Un toc d’atenció al Consell, no tant per xifres difícilment extrapolables, sinó per la necessitat urgent de tenir un relat propi i diferenciat. Un altre missatge d’aquestes eleccions: qui té relat propi té dinàmica electoral pròpia. I qui té dinàmica electoral pròpia és amo del seu destí.
La campanya valenciana ha estat, desgraciadament, marcada pels partits estatals i, per tant, els interessos i reivindicacions dels valencians -corredor mediterrani, finançament, infraestructures…- han estat bandejats dels mitjans de comunicació. A més a més, aquesta campanya de “segona volta”, ha obviat obertament les propostes de caire social que són necessàries per afrontar l’insuportable percentatge d’atur i de pobresa que sofrim els valencians, però també en altres zones de l’Estat.
Des d’Esquerra Republicana del País Valencià contribuirem a la creació d’eixe relat que necessitem els valencians i les valencianes i serem al costat de les reivindicacions justes per al poble valencià com la d’un finançament just que garantesca el nostre benestar. I, una vegada més, estenem la nostra mà la tots els valencianistes d’esquerres per acumular forces, idees i horitzons per ser, també, amos del nostre destí.
Josep Barberà, president d’ERPV
