Ho reconec: sóc mala mare sí…, per Mònica Àlvaro

Quan Carolina Bescansa va portar el seu nadó al Congrés no vaig dir res. Vaig estar callada escoltant i llegint per les xarxes allò que pensava la ciutadania, les companyes, la gent… En certa manera és d’agrair que es pose el dit en la nafra de la conciliació de la vida familiar i laboral, quelcom reivindicat en la majoria de les ocasions per dones però que també afecta homes. I, sincerament, vaig arribar a la conclusió que les persones que ens dediquem a la política i que tenim el privilegi de poder fer coses en pro de la ciutadania, tenim més feina i més responsabilitat que la d’eixir en una foto mediàtica amb una criatura al braç; tenim l’obligació de canviar les coses. Està molt bé concretar i visibilitzar el problema, però això a les dones i homes que patim la manca de conciliació de vida familiar i laboral no ens fa profit.

El meu nom i cognoms, imprès en una papereta sota el símbol d’un somriure, em comprometia a alguna cosa més que a fotos i gestos. Per això, i perquè a Compromís creiem que cal avançar en la conciliació de la vida familiar i laboral, ja fa temps que vaig contactar amb unes persones que sota la iniciativa #YoNoRenuncio #YoConcilio demanen mesures concretes perquè com a societat tenim el dret de poder veure créixer les nostres criatures i al mateix temps treballar. Sota la mala consciència compartida, que sovint ens genera a les dones el fet de canviar cada matí la llar familiar pel lloc de treball, es creava el Club de las Malas Madres, i sincerament, ho reconec obertament: Sóc una mala mare si ser una mala mare implica el fet de voler aprofitar uns estudis que amb esforç i sacrifici els meus pares em donaren, aleshores sóc una mala mare. Sóc una mala mare si m’agrada la feina que faig i pense que puc aportar a la millora de la societat en conjunt. Sóc una mala mare perquè he confiat en els i les docents que han educat la meua filla en l’escola des de que tenia un any. Sóc una mala mare perquè en arribar a casa, de nit, després d’un dia de feina, cuine qualsevol cosa, repasse la lliçó del “cole” i em gite a dormir amb la mala consciència d’haver-li furtat a la meua filla que cada dia creix més ràpidamnent, 12 hores de la seua vida. Però sóc una mala mare que també aposta pel canvi; per això, que he sol·licitat en les Corts Valencianes que la Conselleria d’Economia cree una línia de subvencions destinada a empreses que implanten la jornada intensiva per tal de facilitar la conciliació de la vida familiar i laboral de treballadores i treballadors.

I com diuen les meues admirades amigues i “malas madres”, i vos dic que en són moltes, he vingut ací per lluitar per quelcom millor, estic ací per deixar ben clar que el camí és recte, cap a la conciliació i cap a la igualtat; estem ací per a deixar un món millor als i les que ara són el nostre somriure i el nostre compromís de futur.

Mònica Àlvaro i Cerezo, portaveu adjunta de Compromís a les Corts. Diputada autonòmica.