Necessàriament he de considerar aquesta nominació, no sols de caire personal, sinó com el reconeixement al sacrifici d’una gent que fa 38 anys començaren l’aventura de crear des del no-res, l’organització política del nacionalisme valencià.
Paco Burguera va fer possible l’existència d’un nacionalisme polític organitzat i significatiu i Pere Mayor el va fer viable electoralment, tot i aconseguir passar de 9 llistes municipals a prop de 200, però no cal oblidar Vicent Lerma, Paco Aigües, Vicent Monroig, Ximo Maldonado, Miquel Joan, Quico Fernàndez, Elvira Ferrer, Ferrer Pastor, Badia Marin i altres més que feren possible l’existència del Partit Nacionalista del País Valencià, o les que com Vicent Ventura, Adela Costa, Ernest Garcia, Doro Balaguer, Empar Sarabia, Consol Castillo, Josep Lluís Blasco i alguna gent més començaren també el seu camí creant l’Agrupament d’Esquerres, després molts més valencians i valencianes s’afegiren al projecte, Enric Morera, Enric Capilla, Pepa Chesa, Paco Devesa, Sebastià Garcia Mut, Mari Gracia Molés, Xavier Hervàs, gent de Castelló, Gandia, Xàtiva, Alacant… i més, i més. Sols els que participaren activament en aquells moments poden saber com de durs varen ser aquells anys, sense mitjans econòmics, amb dedicació fora del temps normal de treball i en conseqüència, sacrificant la nostra dedicació a la família…, jo ara no puc oblidar-los. El meu reconeixement a tots ells.
La direcció de qualsevol organització implica encerts i errors, sols els ignorants i els egocèntrics creuen que no s’equivoquen mai. Crítiques, les que trobeu oportunes, errors molts, tots en tenim, però el que no pot negar-se és que el moment actual del nacionalisme valencià no ve del no-res, al contrari, té el treball de molta gent darrere, té sòlids fonaments.
Jo que he recorregut tot el trajecte trobe ara a faltar l’esperit d’altres temps, és clar que nous temps duen noves formes d’actuar i potser jo estic una mica “passat”… Però tal vegada estem arribant a un moment en què caldrà per a bé de tots i, sobretot pel País, que reflexionem quins són els nostres objectius. La situació política actual, les reiterades convocatòries electorals, ens han forçat a prendre decisions en ocasions precipitades, que caldria repensar i abordar des de debats més participatius i amb més tranquil·litat.
Nosaltres hem estat pioners en allò que ara s’anomena nova política. El BLOC ha estat des de la seua fundació, un veritable instrument de modernització del nostre País, valedors de l’ecologisme polític, la radicalitat democràtica i dels valor de l’esquerra. Ara ha arribat el moment de repensar on ens trobem i cap a on volem anar. El món actual ens ofereix multitud de possibilitats per a millorar la participació: votacions electròniques, referèndums, etc. Hem de fugir nosaltres en el BLOC i també en Compromís d’utilitzar les xarxes sols en una direcció per a, únicament, informar i passar consignes. Nosaltres, ben al contrari, hem d’assumir- les des de la filosofia del “de baix cap a dalt” i utilitzar-les com a mecanismes de participació: rebre propostes, opinions i també els vots de totes les persones interessades en el nostre projecte.
Els nostres representants institucionals no han arribat caiguts del cel, vénen, alguns sense saber-ho, d’un temps, d’un País, no massa conegut. Tenim una història, cal valorar-la i ser conscients que en una situació com la nostra fem falta tots plegats per a seguir avançant i lluitant pel futur del nostre país. Caldrà parlar-ne.
Andreu Banyuls.
