Aquestes primeres setmanes de l’any han sigut unes setmanes marcades pel masclisme de la societat de l’Estat en què vivim. Des dels insults sexistes a les tres Magues de Gener fins a les desqualificacions purament masclistes a Anna Gabriel (diputada i portaveu de la CUP-CC). Sembla ridícul haver d’escriure o parlar encara d’aquests temes en ple segle XXI. Pareixia que la nostra societat havia superat ja aquest trauma. Però, ens equivocàvem. La xacra del terrorisme masclista continua vigent en els nostres dies.
Quan vaig entrar a Compromís per via del Bloc i de JovesPV vaig manifestar que venia a aprendre. I, una de les primeres coses que vaig poder aprendre va ser la consciència sobre l’ús del llenguatge inclusiu. I, és que, per a molta gent és una inutilitat perquè la llengua “és com és i prou”. Jo mateix vaig fer eixa afirmació en un primer moment. Però, la llengua pot arribar a ser el principi d’una conscienciació social i urgent d’acabar amb el terrorisme masclista. A mi encara em queda molt per aprendre en aquest sentit, però a mesura que passa el temps anirem creixent.
Les afirmacions masclistes sobre l’Anna Gabriel o l’Inés Arrimadas es sumen als insults contra les 3 Magues de Gener i, al mateix temps, als atacs sexistes contra Mònica Oltra o a Ada Colau. També, orgànicament he pogut veure atacs masclistes contra dones valentes que han plantat cara quan havien de fer-ho, per exemple, al defensar unes primàries sense quotes. La política encara és molt masclista. I, jo estic ‘hasta la figa’. Però, no obriré el “cajón de mierda”. Un professor de llatí, que vaig tindre a l’institut, en una explicació d’una de les seues classes magistrals va fer una afirmació com si estiguera dient qualsevol cosa, però estava fent una afirmació que marcaria la meua vida. Almenys, de moment. El professor, va dir: “l’arma més potent que tenim les persones és: la paraula”. I, sovint, la paraula pot ser cruel i, si no la controlem podem ofendre una persona. O, inclús, sense voler, incentivar el terrorisme masclista. Sí, el llenguatge masclista també és violència. També és terrorisme.
Quan només feia 8 dies que estàvem al nou any, el 2016, ja comptàvem amb 4 dones assassinades a mans d’un home. És o no és una qüestió d’Estat? Mentrestant, cada dia més joves pateixen control de les seues parelles, els miren el mòbil, els controlen la roba i les amenacen contínuament. Entre altres coses. És o no és una qüestió d’Estat? De moment, per als i les governants de hui dia sembla que no. Però és que jo, que sóc home, estic ‘hasta la figa’ de veure piulets violents contra les dones, de llegir titulars que amaguen la violència masclista amb eufemismes en els mitjans de comunicació i ‘hasta la figa’ de la impunitat social amb el terrorisme masclista. No domèstic, no. MASCLISTA. Amb totes les lletres. Estic molt ‘hasta la figa’, xica!
Davant això, em quede en polítiques com Maria Josep Ortega, alcaldessa de Carlet i diputada de Compromís en les Corts Valencianes. Ortega va afirmar que el 2016 ha de ser l’any de la igualtat salarial entre dones i homes. Davant el terrorisme masclista, tenim un nou Govern valencià que ha fixat com a prioritat la lluita contra la violència masclista. Davant això, tindrem una diputada a Madrid com Marta Sorlí que posarà l’accent feminista en la política de l’Estat. I, finalment, davant això des de hui tinc una nova referent política a Catalunya; Anna Gabriel en el ple d’investidura d’ahir lluïa una samarreta que afirmava: “cuando una mujer avanza ningún hombre retrocede”.
Secretari General de JovesPV-Compromís
