Fent classe una alumna em digué que havia escoltat que la filosofia havia mort. Haguí de contestar amb un discurs improvisat del qual un, des que estudia i entén la importància de la filosofia, ja en té preparats més o menys els fonaments. La filosofia no ha mort encara, però es troba en perill de mort. Té molts enemics i ha de defensar-se. És per això que la UNESCO va fixar el tercer dijous de novembre com al dia mundial de la filosofia. Sempre que un patrimoni, material o immaterial, es troba en perill, institucions culturals com la UNESCO tracten de protegir-lo.
No és cap novetat que la filosofia es trobe en perill, ja que el pensament racional i crític, excepte quan ha sigut un aliat del poder polític o eclesiàstic, sempre ha hagut de defendre’s dels nombrosos enemics que l’assetgen. Quan comence a explicar què és allò de la filosofia sempre tracte d’anar als exemples històrics paradigmàtics d’este tipus particular d’activitat que tant de mal pareix fer a eixos que s’esforcen per fer-la fora de l’escola. M’agrada parlar de Sòcrates, un tave que picava amb la seua ironia els seus veïns d’Atenes i posava a prova les seues certeses. Sòcrates buscava el coneixement i no el poder, la justícia i no l’interès. El Sòcrates que narra Plató és un home humil que assumeix la pròpia ignorància. Eixa capacitat de dubtar i qüestionar és la que el farà l’home més savi, també la que li portarà tantes desgràcies i enemistats. Condemnat a mort pels seus paisans, Sòcrates no abandonà el camí recte de la virtut i demostrà amb el seu exemple personal l’honestedat del seu pensament.
Una altra fita històrica que m’agrada explicar és la Il·lustració, període d’esplendor cultural i filosòfic que els docents que ens trobem a prop de València podem treballar amb els recursos que ens ofereix el Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat. La Il·lustració suposà nombrosos canvis ideològics al món occidental i tingué repercussions polítiques immediates. Més enllà dels enciclopèdics, els debats als salons parisencs i les noves idees de llibertat, igualtat i fraternitat que configuren els valors fonamentals de la cultura europea contemporània, acudisc a Kant per a fer entendre l’essència d’aquest moviment cultural. “Atreviu-vos a pensar per vosaltres mateixos, no deixeu que ho facen els poderosos. Deixeu la por i la indolència a banda i sigueu autònoms. Abandoneu la minoria d’edat autoculpable.” Aquestes són les màximes de la Il·lustració. De nou, com li ocorregué a Sòcrates, el desenvolupament del pensament crític no agradà a tots. La censura i la repressió dificultaren l’expansió de les noves idees que volien proporcionar llum a l’obscuritat del fanatisme.
Quan la meua alumna em preguntà per la mort de la filosofia haguí de recordar-li els perills que patiren els i les pensadores del passat i com, encara avui, més encara avui, el pensament lliure, capaç de fer mal com la picada d’un tave i promoure revolucions, pareix produir por als que decideixen. La filosofia, sempre que ha sigut independent i il·lustrada, ha hagut de lluitar per sobreviure i per fer-nos sobreviure front els prejudicis i les imposicions.
Al sistema educatiu aquesta matèria també es troba en perill. Nosaltres hem de justificar-nos, explicar-ne la necessitat. No ho fan els matemàtics o els filòlegs perquè es pressuposa la utilitat de les seues matèries. Però solament són útils? No resulten valuoses més enllà del paper que juguen dins del marc educatiu estès per l’OCDE on l’ocupabilitat és el criteri prioritari per a jutjar? Més enllà de la competència per a resoldre problemes, no hauríem de potenciar una competència per a crear-ne? No hauríem de promoure convertir en problema l’ordre vigent? No hauríem de protegir, front al productivisme, la cultura, les arts i el pensament dels quals som hereus? És realment profitós mantindre l’esperit de la LOMCE i reduir temps dedicat al pensament conduït per la lectura, l’escriptura i el diàleg? Quan els docents de Filosofia hem demanat recuperar l’espai que teníem al currículum de Batxillerat que la LOMCE ens va llevar se’ns ha acusat de corporativisme i se’ns ha volgut enfrontar amb companys d’altres disciplines. Malgrat això, ara comptem amb una renovada promesa de la Conselleria d’Educació per garantir l’obligatorietat de la Història de la Filosofia a segon de Batxillerat, tal com ja han fet nombroses autonomies. Aquesta Administració ha demostrat que pot fer esforços per ajudar-nos quan ha millorat, començat el curs, les ponderacions de l’assignatura per a les proves d’accés a la Universitat. Gràcies a això, els alumnes matriculats augmentaran les seues possibilitats d’estudiar allò que han triat.
Ara que s’apropa el dia mundial de la filosofia, recorde eixa promesa que molts docents i, sobretot molts estudiants, volem veure feta realitat. El nostre govern pot ajudar a salvar la filosofia de la cicuta. Ho farà si no vol contribuir a l’assassinat del pensament crític. La filosofia encara no ha mort, li diguí a la meua alumna. Està ferida i depén de tots nosaltres que sobrevisca.
