En primer lloc, voldria donar l’enhorabona a les entitats organitzadores per la iniciativa. Trobe d’allò més interessant el coneixement dels processos geològics que han configurat l’entorn tal com el veiem. Saber com s’han format les serres i les valls que ens envolten ens ajuda a estimar-les encara més.
El fet que no em va agradar va ser l’absència total de la nostra llengua al llarg del matí. No hi havia ningú utilitzant el valencià en les explicacions dels diferents punts d’interès que hi havia instal·lats al llarg de la ruta. Els fullets informatius no s’havien editat tampoc en valencià. Fins i tot, algú va anomenar el barranc Blanc com a barranco Blanco (i em fa feliç que ningú anara un poc més enllà i s’atrevira a dir sierra del Ventoso perquè la nostra és i serà per a sempre la serra del Ventós).
Trobe del tot injustificable que després de més de trenta anys de democràcia encara passen aquestes coses. Sobretot quan veig la Universitat d’Alacant entre les entitats organitzadores de l’esdeveniment. Trobe, també, que els ciutadans hem de reclamar els nostres drets lingüístics, que durant tant de temps han estat ignorats. Tenim dret que se’ns expliquen les coses en la nostra llengua. És trist que un valencianoparlant com jo, després de tot el matí de ruta en el “Geolodía” haja de buscar en el diccionari que cárcava» es diu regall en valencià. Tenim dret que se’ns expliquen les coses en la nostra llengua.
Els xiquets d’Agost tenen dret que se’ls explique el seu entorn en la seua llengua. Alabe la iniciativa, però, per favor, per respecte al lloc en el qual es desenvolupa i sobretot per respecte al públic al què va dirigida, demane el valencià present en aquestes activitats. Moltes gràcies.
Josep-Vicent Ibáñez i Alamà
