Fent visible el País Valencià

Aviat farà dos anys que Compromís comptem amb un diputat a Madrid, Joan Baldoví, integrat en el Grup Mixt, composat per 18 membres de 8 formacions diferents (majoritàriament d’esquerres, sortosament). Això limita molt la nostra capacitat d’acció i, malgrat les excel·lents relacions que mantenim amb la resta del grup, resulta extremadament complicat trobar llocs on poder participar. Per això calia, ens cal encara, cridar l’atenció cada vegada que tenim l’oportunitat de ser escoltats. Hi ha qui ha qualificat alguna de les intervencions del nostre diputat com a política-espectacle o, directament, de circ. Són, òbviament, els mateixos que defensen les polítiques austericides del govern espanyol que duen a la misèria econòmica i social a una immensa part de la ciutadania mentre es mantenen els privilegis d’uns pocs. No ens han de preocupar eixos atacs. És més, la seua reacció demostra que hem aconseguit un primer objectiu: fer-nos visibles. Joan em va contar que fa poc l’entrevistava un periodista d’un destacat mitjà de comunicació estatal i li preguntava si era necessari desvestir-se per dir el que volia. Baldo li va demanar si, cas de no haver-ho fet, estaria parlant amb ell en eixos moments. Probablement no, va reconèixer el periodista.

És cert que, amb Baldoví, hem mostrat sobres, samarretes, pancartes, fotografies, … Però també (només en el que portem de 2013) hem presentat propostes i realitzat preguntes referents a la ILP de reforma de la injusta llei hipotecària, el deute il·legítim i les ajudes bancàries a canvi de no-res, l’espoli del fons de reserva de les pensions i la indigna proposta de privatització del sistema públic, les ajudes per combatre la pobresa infantil, els drets del col·lectiu LGTB, la retrògrada i centralista reforma educativa, l’afer de les beques i l’expulsió del sistema educatiu de les classes més baixes, la indecent amnistia fiscal, la precarització del treball juvenil, el boicot a la llei de dependència o a les ajudes als discapacitats, la privatització de la sanitat, l’estafa de les preferents, el possible enèsim rescat de les autopistes i la demanda del seu alliberament al pas pel País Valencià, la limitació dels sous dels alts directius, la llei de transparència, la memòria històrica, el retall en les ajudes per a la investigació, la reforma de l’administració local que atempta contra els pobles menuts i l’autonomia local i només busca la privatització dels serveis… Hem exigit el foment de les energies alternatives (molt abans de la reforma elèctrica) o l’ús urbà de les bicicletes i ens hem posicionat contra les emissions de CO2 o l’ús del fracking. S’ha escoltat al Congrés l’exigència de la fi de la discriminació lingüística, la denúncia de les conseqüències de la PAC per al camp valencià o els problemes dels nostres llauradors (robatoris, preu del gasoil, multes als jubilats que es torben treballant les seues terres), el revifament i la impunitat de la dreta feixista al País Valencià, la demanda d’un IVA reduït per a les festes populars valencianes, el tancament de la planta Castor, preludi d’altres que afecten Gandia, o l’espoli fiscal que patim per un sistema de finançament injust. Els diputats i diputades han hagut de mirar-se on estan Elda, Orpesa, Benissa, Morella, Cabanes, Nules, Vila-real, Sagunt, Torrent, Paterna, Elx, Gandia… o interessar-se per saber què reclamaven les víctimes de l’accident del metro de València.

Sí, Baldoví s’ha fet visible. I, amb ell, ha fet visible el País Valencià malgrat cavernes mediàtiques i diputats i diputades valencians que no exerceixen.

Josep Miquel Moya