Gràcies a eixes dades aprenèrem que l’estat espanyol ens espolia els nostres recursos per a donar-los a altres territoris, en ocasions molt més rics que nosaltres (com La Rioja). I és amb aquestes dades oficials, molt difoses en terres catalanes, que allà han prés consciència del que suposa un espoli sistemàtic dels recursos propis per damunt d’allò suportable i seguint criteris que en cap cas són econòmics ja que en molts casos (com el Corredor Mediterrani) suposen un fre evident a l’economia dels territoris afectats. Doncs bé, l’independentisme alimentat per aquestes dades que mai han sigut justificades pel govern central, ha sigut atacat negant que eixe espoli sistemàtic siga cert.
Lamentablement, vivim en un estat amb unes mancances evidents en l’àmbit de la transparència, pel que al disposar només de les dades del 2005, no podem saber si aquest fet ha continuat produint-se, com pràcticament afirmen totes les regions mediterrànies. Com que fer afirmacions des del govern central i sense dades no resulta creïble, l’actual ministre Cristóbal Montoro va anunciar que publicaria per a desembre unes noves balances fiscals que demostrarien que eixe espoli que evidèncien les dades de 2005 no existeix. Les balances fiscals resulten complexes de calcular i, de fet, les de 2005 es calcularen seguint diferents mètodes. Altres paísos, com ara Alemània, tenen per costum publicar-les periódicament i sempre utilitzen un mateix mètode, el dels fluxes monetaris. Com és el més utilitzat, és el que utilitzarem per a la nostra exposició L’Or dels valencians.
Eixa complexitat permet cuinar els resultats o utilitzar mètodes poc utilitzats, com ara el de càrrega-benefici. Per tant, sabent que eixa publicació s’estava fent per demostrar que no hi havia espoli, els valencians, que ja portem 30 anys patint molt més del que hauria d’estar permés, podriem veure’ns seriosament perjudicats per unes dades cuinades. Dades que, de sobte, i per tal d’amagar les raons per a la independència de Catalunya, ignorarien que no podem ni tan sols pagar una sanitat i una educació públiques valencianes de qualitat mínima, quan altres territoris tenen una de bona qualitat i encara els sobren diners per a multitut de projectes o per a anunciar baixades d’impostos. Eixa era la nostra gran preocupació. Arribat desembre, però, el ministre Montoro va anunciar que la publicació de les balances es retardaria fins a finals de gener.
Evidentment, la conclusió resultava obvia: amb la cuina treballant a tot gas, maquillant tot el que podien, els estava resultant molt complicat amagar la veritat. L’espoli als territoris mediterranis és de dimensions tan descomunals que no saben ni com amagar-lo sense que quede en evidència que ho estan fent. I si algú sospita eixe maquillatge, les conseqüències serien molt pitjors que no publicar les balances promeses. Solució? La mateixa que amb qualsevol indicador que no t’agrada el que diu, canviar com es calcula i fer trampes per a dissimular la seua evolució. Ja ho han fet amb l’IPC, amb el càlcul de les pensions o amb l’atur, indicadors tots manipulats fins la seua inutilitat. I arriba finals de gener i el ministre Montoro anuncia ni més ni menys allò únic que evidència la incapacitat dels seus tècnics d’amagar la veritat: un nou sistema de càlcul “regionalizado” fet a mida per amagar l’espoli, i que, per descomptat, no valdrà absolutament per a res. Bo, per a res no, valdrà per a evidenciar que qualsevol territori mediterrani seria infinitament més pròsper i ric, si s’independitzara dels que ja s’han acostumat a endur-se totes les glòries, les oferides i les que no.
Àlfons Sánchez
