I per si fóra poc, les imatges de la Guàrdia Civil registrant CIEGSA, l’empresa encarregada de la construcció d’infraestructures educatives que dirigia el flamant diputat comarcal Máximo Caturla, deixen un regust amarg, amb uns sobrecostos que fan olor a presumptes comissions il·legals i finançament irregular. O siga: és possible que fins i tot la construcció dels instituts Pou Clar i Jaume I d’Ontinyent serviren perquè alguns s’ompliren les butxaques amb diners de totes i tots.
A tot açò, els valencians i valencianes honrats, aquells que alcem la persiana tots els matins per anar a guanyar-nos la vida dignament, aquells que anem a la Universitat, a l’escola, al taller, a la fàbrica, al camp…, hem assistit atònits, amb estupefacció, i desgraciadament amb cap tipus de sorpresa, un nou serial en el qual la nostra terra ha tornat a projectar una penosa imatge al món. Una imatge que ens fa mal com a persones i danya la confiança en les nostres empreses, però que a més, i sobretot, no ens mereixem. Perquè no som nosaltres, el poble, els qui hem clavat la mà a la caixa, ans al contrari: som les víctimes d’este robatori.
Durant anys, la nostra qualitat de vida s’ha vist greument afectada com a conseqüència d’un injust finançament autonòmic, però també d’uns casos de corrupció que ens han espoliat els pocs recursos que teníem. Uns deficients serveis públics, que es traduïen en un territori ple de barracons a les escoles i instituts, un atac permanent a l’educació pública en forma de retallades i eliminació d’unitats escolars que tenien demanda. Uns hospitals amb llistes d’espera infinites i una despesa que no es corresponia amb la qualitat del servei. Unes famílies a les quals no arribaven les ajudes a la dependència. En definitiva, un país on semblava que per garantir els nostres drets havíem d’estar contínuament suplicant per les conselleries, manifestant-nos als carrers i demanant perdó per existir, mentre el tren de vida dels nostres governants era poc menys que el de “nuevos ricos”.
No obstant això, hi ha una cosa que als mitjans estatals se’ls escapa. Per què coneixem tants detalls de la corrupció del PP de la Comunitat Valenciana? Hi ha diversos motius que donen resposta a esta pregunta. El primer d’ells és que hem tingut una oposició combativa i valenta, que ha denunciat els casos de corrupció en compte de ser-ne còmplice, al contrari del que passava a Madrid en el cas de les “targetes Black”. El segon, i més important encara, és que la ciutadania, en l’exercici del nostre dret democràtic al sufragi, hem tirat els corruptes de les institucions. I això és un fet que cal remarcar: al País Valencià ja no governa el PP. A Andalusia, la comunitat autònoma amb més casos de corrupció de tot l’Estat, i on la trama dels EREs ha saquejat els recursos públics, encara governa el mateix partit que ha protagonitzat l’escàndol, el PSOE andalús, amb el suport de Ciudadanos, per cert.
A Madrid, on la trama Púnica tampoc s’ha quedat darrere, la notícia d’esta setmana era la dimissió d’Esperanza Aguirre com a presidenta del PP autonòmic. Però, sorpresa! Qui segueix governant la Comunitat de Madrid? El mateix partit que va protagonitzar els casos de corrupció: el PP. Ah! I sí, també gràcies al suport de Ciudadanos.
Així estan les coses. Crec que no sóc l’únic que està fart de vore com la imatge del poble valencià apareix relacionada amb els casos de corrupció d’un partit podrit que, aprofitant la seua actual estada en l’oposició, s’hauria de regenerar profundament, si és que realment aspira a representar un poble honrat i treballador, que veu com dia a dia, nous governants van recuperant la dignitat de les nostres institucions. Seguirem.
Nico Calabuig
