Anunciava una hecatombe: 8 corregudes de bous, una a cavall, tres jonegades amb piques i una sense. En total 104 animals massacrats, entre torejats i sobrers.
Amb les falles han fet de tot. El franquisme les enfonsà en la seua foscor mitjançant la Junta Central Fallera, que crearen per a sotmetre les falles sorgides dels barris populars amb tota la càrrega crítica de la gent humil i que sempre havien assenyalat, sense cap dubte, cap a l’”enemic de classe”, explotador i traïdor al seu poble (“Casa donde hay piano, no se habla valenciano”, deia el poeta satíric Bernat i Baldoví)1.
Les reconvertiren en eixos aparells censors d’ara. “Canvia’l per altre que siga gracioset, però sense faltar”. En la majoria dels casos, això és el que sent una persona artista fallera que presenta un esbós que retorna a eixes essències crítiques i irreverents. Per suposat, continuen sent graciosetes aquelles propostes carregades amb tota l’artilleria reaccionària de l’odi heretada del franquisme, amb els seus tòpics masclistes, homòfobs, lesbòfobs, transfòbics, racistes, xenòfobs… Amb eixe valencià “que no s’aprèn a l’escola” perquè a l’escola s’aprèn en castellà, amb piano o sense.
Els càrrecs caciquils del PP són molt aficionats als banys de masses des del balcó de l’Ajuntament o des de la llotja presidencial de la plaça. Alfonso Rus, president de la Diputació de València, manté eixa plaça de primera categoria del carrer Xàtiva amb els diners de tothom. Mentre tiren del discurs patrioter de la “fiesta nacional” i la bandera espanyola amb el bou d’Osborne, afavoreixen els interessos de sempre: calen milers d’euros per cada individu torturat i assassinat que van a engreixar els comptes de les ramaderies; quantitats immorals per a pagar els primers espases i la resta de toreros, més quadrilles, apoderats, agències intermediàries, transports, veterinaris, equips mèdics… El negoci és inviable sense els diners públics. Per això els és tan convenient la fira de Falles.
Afortunadament, les “seues” falles sempre han tingut contestació i alternatives. D’Arrancapins a les Falles populars i combatives3 i l’Intifalla4, que ha trencat l’apoteosi zombi de les mascletades retransmeses pel NO-DO de Canal 9. Al mig de tanta gent i cada vegada més, les veus crítiques i reivindicatives sorgeixen al mig de la joguina de Rita Barberà, malgrat les tanques i les amenaces. Fins i tot per a alçar torres humanes rematades amb una Estelada.
Des d’Iniciativa Animalista5 hem participat en aquestes accions i hem impulsat propostes com l’exposició “Vivan los Toros. Cartells per a la reflexió6” de 2011, que ha estat acollida per les Universitats de València i la Jaume I de Castelló. De la seua mà arribaren diversos debats i, sobre tot, s’assenyalà cap a la utilització de les Falles, la Magdalena i moltes més festes que han de ser de totes i tots com a hostes de la paràsita tauromàfia. Sense cap justificació ni legitimitat, les converteixen en festes tacades de sang.
De la mateixa manera, nasqué el llibre Falles sense tortura7. Moltes mans escriuen el que és la tortura, com la senten i la veuen i com la majoria de la gent està totalment allunyada d’aquesta pràctica contrària a la idea de progrés humà, enquistada en una Espanya amb unes elits que imposen els seus interessos per sobre de la raó i la justícia.
Us convide a llegir el llibre i us convide a deixar a soles el torero amb la seua pose fatxenda per a que, quan es gire, no trobe cap persona al seu darrere. Ni l’escàs públic que l’aplaudeix, ni tota una societat que s’ha de veure obligada a sostindre el seu negoci ni, encara menys, cap víctima que torturar i matar.
Jesús Frare
Iniciativa Animalista
