En tornar del viatge, una gentola d’un poblet de Toledo van i projecten amb ‘mapping’ (per molt moderna que siga la parauleta, el fons està podrit com ell sol) una sèrie d’aberracions [Franco, el cap de les SS, Heinrich Himmler, Adolf Hitler i el Nodo de colofó per acabar de manipular fets històrics i fer enaltiment de l’horror en tota regla.
Clar, la cosa, com si res, queda totalment impune, els mitjans no li fan cas i, no sé com, me’n recorde dels titellaires amb qui ens en van donar més de dos mesos i encara ressona (eta, eta, eso es eta).
Aquesta setmana ens diu la delegada del govern a Madrid que a un partit (copa del rey) no es podran portar símbols feixistes, xenòfobs, de caràcter religiós o polític que inciten a… o siga que no es pot portar l’estelada. Aquesta estelada no atempta contra res ni contra ningú, ni incita a cap violència, forma part de la llibertat d’expressió poder-la onejar. Però clar, com que aquesta expressió els hi contradiu amb ells, s’ho ventilen clavant-ho al mateix sac d’allò que és intolerant, genera violència, xenofòbia, ‘que és perillós perquè incita als conflictes d’ordre públic’, bengales, ampolles de vidre… No ho veuen, no volen veure que els únics intolerants i abusadors de poder són ells.
En canvi la mateixa dona, la mateixa delegada del govern, filla de falangista i membre fundador de la Fundació Francisco Franco (al loro!), permet i posa la catifa si s’escau a una marxa nazi al mateix Madrid el dia abans del partit.
Ahir mateix l’Espai Macià de Les Borges Blanques rebé un atac feixista de dos individus que hi entraren ‘amb la cara oculta’.
I ahir Otegi visita el Parlament de Catalunya i els partits ultra-conservadors (inclosos els que fa unes dècades eren autodeterministes i abanderats dels obrers, sí, els mateixos del Gal) s’afanyen a posar-se medalletes antiterroristes i a atiar el foc que tant de benefici els hi ha donat (ni paraula del ‘monument’ d’Amposta, ni del mapping toledà, ni de res de res els darrers 40 anys!) amb una actitud bel·ligerant i d’intolerància cap al una figura que internacionalment s’està reconeixent com a motor del canvi cap a la pau.
Doncs això, fa uns dies que vaig tornar de Berlin, vaig visitar el camp de concentració que va ser model per als altres i els d’extermini, i també tots els memorials a les víctimes del règim dictatorial nazi (a jueus, gitanos, homosexuals, polítics, …). I ho mostren amb tot el missatge i sentiment, pedagògicament, perquè no siga oblidat, amb la intenció de no repetir cap acte d’odi a cap lloc del món, ho fan mirant-se amb vergonya a si mateixos, però amb la convicció que això ha de ser ben entès i ho tenen més que assumit com a societat.
I és que, ja n’estem farts! Fins quan ha de durar la broma? Ací estem a anys llum d’afrontar aquest gravíssim problema que arrosseguem i anem bandejant fa dècades. El tenim ben enquistat. Anem donant lliçons a la resta i tenim un merder a dins de casa de por, amb dimensions més que perilloses. No és sols per justícia, es tracta de, com a societat, no seguir emmalaltint (pot explotar en qualsevol moment) i madurar d’una vegada.
Però qui ens pensem que som?
Volem que es faça justícia pels crims comesos durant el franquisme, que es rescabale en la mesura del possible tot el dolor a les víctimes per les violències patides, que d’una vegada es treballe per educar, divulgar aquests fets, pedagògicament, amb missatge, claredat i serietat, i que definitivament no hi haja cap permissivitat amb qualsevol actitud, acció, etc. irresponsable en aquest sentit i es tracte com el que són: crims.
PS: No ho oblideu, podeu signar aquest manifest perquè hi haja a València un carrer Guillem Agulló, ‘per ell i per totes les víctimes dels crims de l’odi’.
Alfons Olmo – VerdCel.
