Per exemple, sobre l’ús de la nostra llengua i la normalització lingüística. Hui més que mai nosaltres, els valencianoparlants, hem de reivindicar-nos contra les forces reaccionaries que malauradament no estan soles als cossos de policia, sinó que també hi són a les més altes esferes polítiques, orgàniques i inclús judicials. Pareix mentida que hàgem de reivindicar un dret constitucional com és el de fer ús de la nostra llengua, el valencià, tant en àmbits col·loquials com en àmbits més formals (ja siga el administratiu, polític…) a aquells que per a assumptes concrets i ideològicament més pròxims defensen la integritat i obediència de la constitució tan aferrissadament.
Doncs res, caldrà recordar-los a aquells més reaccionaris i rancis el que diu el article número 3 de la constitució: «Artículo 3: 1. El castellano es la lengua española oficial del Estado. Todos los españoles tienen el deber de conocerla y el derecho a usarla. 2. Las demás lenguas españolas serán también oficiales en las respectivas Comunidades Autónomas de acuerdo con sus Estatutos. 3. La riqueza de las distintas modalidades lingüísticas de España es un patrimonio cultural que será objeto de especial respeto y protección».
Com a conclusió final, m’agradaria fer-los una pregunta a aquells que no toleren la integritat lingüística del Valencià però sí la unitat d’Espanya:
¿No s’adonen que Espanya és un estat plurinacional?
¿No s’adonen que negant-nos aquest dret a fer ús de la nostra llengua entenem que no ens voleu dintre del conjunt del país?.
I per últim: ¿Si tant us importa la integritat de l’Estat espanyol per quin motiu s’emprenyen en fer desaparéixer la diversitat cultural que les distintes nacionalitats atorguen a Espanya?
Mario Liarte Belmonte
La Guàrdia Civil del meu poble m’ha expedientat per parlar en valencià, una discriminació pròpia de temps més foscos.
#ValenciàNoÉsDelicte pic.twitter.com/ObrqwaZku3— jaume monfort signes (@jaume_monfort) 3 de enero de 2017
