Estimat amic Raimon, i tu on estaves?, per Eduard M. Sarrió

Anit (pel 18 d’abril) al Teatre Principal de València, ens feres plorar d’emoció i ens omplires l’ànima d’estels. Han passat quasi quaranta anys, des que sent un xicon, vaig escoltar a casa dels meus pares aquell “single”amb les teues primeres cançons. I aquell Al vent esdevingué com un himne de la nostra vida. Al llarg de tota la nostra rebel joventut, estigueren els teus melodiosos, combatius i emocionants versos. Després vindria la descoberta poètica dels nostres clàssics. Em va impressionar anit molt, que el teu color de veu, la teua dicció del valencià, estan tan vigents, com els d’un xic fadrí de 75 anys. Cançons com: diguem no, quan jo vaig nàixer, l’única seguretat, cançó de la pluja, veles e vents, elogi dels diners, jo vinc d’un silenci, he passejat per València sol, de nit a casa, andreu amic, al vent…, i un llarg etc. Varen ser quasi dues hores íntimes de bona música, reflexió i goig.

Quantes reflexions hem fet sobre la necessitat que la pluja anara a escola, aquells xiquets d’abans que jugàvem en carrers bruts de pols i terra, i que de joves, la cara al vent, ens hem enamorat i ens hem omplits de dubtes amb els versos d’Ausiàs.

Estimat amic Raimon, m’haguera agradat anit que a més de cantar tan bé, hagueres parlat una mica, entre cançó i cançó, sobre tots estos anys i el que ha passat. Perquè mentre tu has estat cantant allà on et volien, i guanyant bons diners, uns altres hem hagut d’aguantar aquest dissortat País: a l’obra, als supermercats, als hospitals, a les escoles, a les fàbriques, a casa i al camp. Ens hem hagut de manifestar moltes vegades, pel 9 d’Octubre, pel 25 d’abril, per la TV valenciana, per l’ensenyament en valencià, contra les retallades…, com en la llarga nit franquista. Hem hagut de patir retallades, infàmies, persecucions, EROs, i demés misèries d’aquests vint anys de desficaci del PP.

I tu on estaves?

Per cert, com bé sabràs, aquestos anys han estat molt fructífers musicalment parlant, i després del teu amic Ovidi i els d’Al Tall, han passat una mar de grups i cantants: Els Pavesos, El sifoner, Paco Muñoz, Joan Amèric, Óscar Briz, La Gossa sorda, Obrint Pas, Pau Alabajos, Eva i Carles Dénia, Andreu Valor, Dani Miquel i un llarg etc.

I tu on estaves?
Saps que la majoria d’eixos grups mal cobraven, o mai rebien subvencions dels governs del PP?
Quant ens costa la teua gira, Raimon, a casa?, o potser vas al % de taquillatge?

Estimat amic Raimon, anit al Teatre Principal amb els teus versos em passejares la meua vida i m’omplires l’ànima d’estels!!!!
Moltes gràcies!

Eduard Maria Sarrió Camarasa