Durant el passat mes de desembre es va celebrar a Lima, la capital del Perú, la XX Conferència de les Nacions Unides per al Canvi Climàtic. A pesar de les diferents i contradictòries versions “científiques” que durant la dècada passada es donaven sobre aquest fenomen, actualment la veu de la comunitat internacional, a través dels governs que integren l’Assemblea General de les Nacions Unides, és unànime respecta al canvi climàtic. La Conferència de Lima així ho va ratificar al concloure que “cal actuar necessàriament enfront del canvi climàtic” i que cal fer-ho amb “sentit d’urgència”.
En aquest context de canvi climàtic, la Unió Europea insta des de fa anys els Estats membres a realitzar transformacions en els seus models energètics per a abandonar un sistema obsolet, basat en les energies fòssils, i promoure en el seu lloc un nou model energètic, basat en la cogeneració i les energies netes i renovables. D’aquesta manera, la ‘Directiva relativa a l’Eficiència Energètica’ (2012/27/UE) té com a objectius aconseguir un abastiment d’energia sostenible, reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle, millorar la seguretat del subministrament i rebaixar les despeses d’importació. Per a assolir aquests reptes plantegen, entre altres mesures, l’exemplaritat de les Administracions en els seus edificis públics a l’incorporar els sistemes de cogeneració i energies netes.
La Diputació Provincial de València no és aliena a aquests processos de canvi i transformació i, en la seua funció de donar suport a les entitats locals, va obrir en 2014 una nova línia de subvenció “per a l’adopció de mesures en els pobles que suposen la reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle i complir els objectius europeus contra el canvi climàtic, a més d’impulsar l’estalvi econòmic en els ajuntaments”. Un bon exemple és l’Ajuntament de Serra (Camp de Túria) que ha instal•lat calderes de biomassa en els seus edificis públics i ha reduït de forma considerable les factures d’electricitat i d’arreplegada-tractament de “fem vegetal”, a més de generar llocs de treball. El 7 d’agost es van publicar en el Butlletí Oficial valencià les ‘Bases per a atorgar subvencions per a l’adquisició d’equips de combustió de biomassa, cremadors, sitges i captadors solars’, que en el cas de l’Ajuntament de Sagunt (Camp de Morvedre) preveia la quantitat de 300.000 euros. La Diputació subvenciona fins al 80% del cost de la instal•lació i els dos primers anys de manteniment. Un bon impuls, veritat?
Per a Acció Ecologista-Agró aquesta era una bona notícia, de la qual ens vam assabentar per la premsa i de la qual vam demanar informació en la reunió del Consell Assessor de Medi Ambient de Sagunt, celebrada el passat 20 de novembre. En la reunió no va arribar a abordar-se el tema, ja que la plaga del ‘Tomicus destruens’ va ocupar i va preocupar el conjunt del Consell. Així que la consulta sobre l’adquisició d’equips de combustió de biomassa i captadors solars es va traslladar al dimarts 16 de desembre. Aquesta és la informació obtinguda: el termini s’havia acabat el dia anterior i des de la Regidoria de Medi Ambient de l’Ajuntament de Sagunt ni el regidor ni el personal tècnic sabien si des de la Regidoria de Manteniment s’havia procedit a sol•licitar la subvenció.
I ací és on apareix l’esquizofrènia en diverses formes: una administració local d’àmbit supramunicipal (la Diputació de València) llançant un missatge que una altra administració local d’àmbit municipal (l’Ajuntament de Sagunt) no acaba d’entendre, ja que ens temem el pitjor: que no s’haja sol•licitat la subvenció. La segona forma d’esquizofrènia és en el mateix consistori de Sagunt, ja que en compte de fer una avaluació de necessitats en els diferents edificis públics conjuntament entre les regidories de medi ambient i manteniment, cada una va pel seu camí i pareix que el lema és “açò no va amb mi”.
L’última forma d’esquizofrènia ens afecta directament a AE-Agró com a gestors de la Casa Penya, el futur centre d’educació ambiental de la Marjal d’Almardà-Almenara. L’edifici, de propietat municipal, manca encara de determinats equipaments necessaris per al seu funcionament. Endevinen quin és un d’eixos equipaments… Sí, exacte, la calefacció. Per això, plantegem des de fa mesos, i reforcem al saber de la subvenció de Diputació, que allò coherent amb el projecte era dotar-se d’un sistema de calefacció sostenible, d’energies netes i de proximitat, com la biomassa (sí, la mateixa que s’anomena en la subvenció de la Diputació).
La resposta de l’Ajuntament de Sagunt, que la veritat no som capaços de reproduir amb claredat: “ja hi ha una preinstal•lació per a bomba de calor i fred” (encara que no faça falta refrigerar eixe edifici a l’estiu), “el projecte ja estava fet”, “la Diputació ‘només’ subvenciona el 80%”… Però, insistim i finalment aconseguim arrancar al regidor de Medi Ambient un primer compromís: acudirà un tècnic de l’Ajuntament a valorar la viabilitat de canviar el projecte i estudiar la incorporació d’una estufa o caldera de biomassa. El nostre desig per a 2015: que l’esquizofrènia es cure amb sensatesa i l’Ajuntament de Sagunt actue en coherència amb el Sistema de les Nacions Unides, la Unió Europea i la Diputació de València i aposte per les energies renovables i el canvi de model energètic, per a frenar així el canvi climàtic… I de pas, tal com apunten tals organismes, estalviar-se uns diners!!!
Rebeca Torada
Acció Ecologista-Agró Camp de Morvedre
