Vist en perspectiva, davant els interessos que s’entrecreuen, sembla una lluita perduda.
Si ho fos, em quedaria a casa, no ho dubtin. Enganyar per a què?
No és una lluita perduda, ja que existeixen exemples en la història, on la fraternitat i la consciència social han resolt desafiaments majors per a la integritat i la dignitat humana a la qual la Troica (BCE, Comissió Europea i FMI) ara ens proposa al conjunt de la classe treballadora i les capes populars, els de baix. No obstant això, la recomposició del capitalisme actual, juntament amb la seva anterior recomposició, el fenomen de la globalització, han afegit un àmbit encara més amenaçador que els mateixos fenòmens d’esclavització i pauperització als de baix, juntament amb els processos del patriarcat de fer invisibles i eliminació de les dones: l’extermini físic de la totalitat humana (de moment no existeix un altre planeta que puguem habitar). El canvi climàtic, amb la massiva utilització i cerca (prospeccions) de combustibles fòssils, l’augment de CO2 en l’atmosfera, la contínua utilització de l’energia nuclear, l’augment dels cultius transgènics, la contaminació de les aigües subterrànies i de superfície, … Exigeixen una resposta doble i una estratègia política de llarg abast, amb passos ferms i contundents, que serveixin per construir un nou marc on les persones (dones) i la naturalesa siguin els protagonistes.
Les respostes vénen donades per la mobilització social i les noves formes de resistència de les capes populars i la classe treballadora, que el 22M va tenir una confluència històrica en els desenvolupaments de la solidaritat i els espais no capitalistes, d’una banda, i d’altra banda, el treball institucional de desgast dels marcs dels sistemes polítics d’estructuració del capitalisme, del que IU ha donat un exemple clar en el reallotjament de les famílies de la Corrala Utopia, demostrant que estem en la riba oposada dels poderosos, i defensant a la nostra gent, dels depredadors, costi el que costi.
Amb les nostres contradiccions, som la primera i última línia de defensa que queda als de baix davant tanta destrucció. Encara que també, som els únics en l’estat Espanyol, juntament amb les nostres germanes europees de Syriza, Front de gauche, Die Lincke,.. Que tenim clar que es poden transformar les actuals estructures de dominació, per un model social basat en la igualtat, la solidaritat i la llibertat. I para això, tenim l’estratègia en cadascun dels estats de derrocar el bipartidisme (PP i PSOE) i els seus matalassos, per posteriorment desafiar les mateixes estructures d’explotació a escala europea. Ja que la derrota dels bipartidismes estatals tindrà un efecte devastador en la legitimitat de la Unió Europea realment existent dels mercaders.
Les nostres avantpassades de classe, ara fa 83 anys, en pitjors circumstàncies de comunicació i d’organització, en unes eleccions municipals van derrocar a tot un règim podrit i corrupte com l’actual també sustentat en dos partits.
La història no recorda a les candidates d’aquelles eleccions municipals, però si al poble que va dir prou i va optar, com ara és IU, per partits que volien derrocar al règim.
“Decidiu no servir més, i el monstre caurà: el primer colp, a les eleccions europees”.
Òscar V. Ramírez Sales
Coordinador Comarcal d’EUPV a la Marina Alta
