Sóc melòmana i autodidacta, sóc capaç d’escoltar Fauré i Drexler sense solució de continuïtat i sense experimentar la necessitat d’explicar-me, perquè sí, perquè vull, perquè m’agrada.
El passat 16 de desembre, al Saló de graus de la UJI de Castelló, vaig assistir a la defensa de la Tesi Doctoral Escultors del so, de la qual vull destacar dos aspectes extraordinaris: allò que es diu i com es diu.
Em sembla extraordinari enfocar la creació musical contemporània de la ciutat que habite amb ulls etnogràfics. Escultors del so alça una veu poderosa en favor de la Cultura, entesa com a conjunt d’eines que els humans posem en joc per tal de resoldre qüestions humanes, tant se val si afecten la vida quotidiana i pràctica com als reptes i fets que busquen millorar les relacions entre nosaltres, humans inquiets, en actitud de cerca contínua de fórmules que ens milloren la vida, que ens comuniquen millor per tal d’aprofitar totes les possibilitats de la intel·ligència compartida.
El doctor Murillo ha bussejat una zona poc il·luminada de la vida. Sense abjurar dels itineraris ‘oficials’, se n’ha entrat a les vores, a la marginalitat, en sentit topològic, de les manifestacions de vigor i de llibertat que el sistema contempla paternalment com a ‘rares’, les mira i les deixa nadar contracorrent, amb la tranquil·litat de qui no tem, perquè no calibra la capacitat del creador que no segueix la senda ampla -però que enganxa amb un ramal daurat- que garanteix l’estabilitat oficial i tolera manifestacions foranes que no s’avenen amb el patró establert.
L’investigador, seguint el mètode etnogràfic, observa externament, respecta i comunica.
Fins ací arriba la investigació asèptica i s’obri pas l’acció i les implicacions Pedagògiques, el primer motor de la recerca de l’investigador.
Al llarg de l’estudi sòlidament documentat es dibuixen els constructes dels “no-músics”, es descriuen els avatars, característiques socials, formació acadèmica, territori, hàbitat i guanys o contratemps que es generen en la seua qualitat d’actants en la societat urbana valenciana, com a facilitadors impactants del canvi estètic i de la renovació urbana i social del panorama cultural autòcton.
Aquesta tesi ha estat dirigida pel doctors, Joan Traver i Auxi Sales. Defensada al mes de desembre de 2014 a la Universitat Jaume I de Castelló i avaluada per les doctores, Maravillas Díaz Catedràtica de didàctica de la música Universitat del País Basc, Marta Morgade, Universitat Autònoma de Madrid i Lidón Moliner, Universitat Jaume I de Castelló i qualificada com Excel·lent Cum Laude.
Conxa Rovira
Professora de Llengua i Literatura en l’IES Arabista Ribera de Carcaixent.
Col·laboradora com autora de llibres de text i altres materials didàctics relacionats amb l’ensenyament de la llengua amb Tàndem, Anaya i Bromera.
Guanyadora del 20è premi de Literatura eròtica de La Vall d’Albaida per la novel·la ‘Peccata Minuta’.
