Rebrem un milió d’insults diàriament, que vénen d’aquesta gent que ens governa -dit amb tota la intenció: ENS GOVERNA en lloc de ENS DEFENSA, ENS DÓNA SUPORT, ENS REPRESENTA- i fa de la política un negoci més, persones pujades al capitalisme entre amics i amigues que també tiren del poder per aprofitar-se de la gent del carrer. Vestits, corbates que controlen també els mass media. Teatre bé muntat per no posar en dubte les estructures que coneixem i si és possible et baralles amb qui tens al costat, encara que siga de la teua gent, perquè dividir és vèncer. Però escolte, són els i les pseudointelecuals qui tenen la veritat i la solució per anar a millor: que una minoria privilegiada sotmeta una majoria treballadora, això sí que és vida! I toca acatar. Acceptar el que reben les meues orelles com a meres opinions, encara que la càrrega violenta siga tal que em podria fer mal l’ànima. Perquè cal ser tolerant amb cada cop. Persones maltractadores professionals que ens intenten fer vulnerables, donar-nos on fa més mal per baixar les nostres defenses.
No s’ho cregueu, no accepteu ni acateu.
Ens insulten i ens menteixen. Quan diuen que no ens esforcem prou. Que la culpa de tot la té el treball en negre, els nostres excessos i que cobrem l’atur. Quan ens aconsellen que “treballem com xinesos”. Quan defensen que el deute siga públic i els beneficis privats. Quan ens insinuen que la gent rica ho és per esforç i nosaltres senzillament som fracassats i fracassades. Quan creuen que has d’acceptar qualsevol treball (QUALSEVOL). Quan tenen 14 càrrecs i ens demanen austeritat. Quan poses la tele i has de sentir: “els dependents aquests que només demanen ajudes” i el presentador ni s’immuta. Quan ens diuen que no hi ha més alternativa a la crisi que el “reajustament”. Quan diuen que milloraran l’educació pública amb la LOMQUE, i l’única meta és que guanye la seua educació, la concertada i la privada.
Quan se’ns prohibeix decidir si voler o no ser mares argumentant que som unes assassines i l’avortament és una cosa de tothom en lloc d’un assumpte personal. Això sí, els avortaments de les seues amants i filles són figues d’altre paner, que l’elit sí que té dret a decidir i no per això estan matant una vida. Al contrari, perpetuen una espècie: la seua, plena d’hipocresia i de moralina barata.
I et manipulen, i aconsegueixen que et baralles amb companys i companyes per llepar-li el cul al cap. Que faces servir el teu fill o filla per a presumir, a força de sotmetre’ls a pressions innecessàries com les famoses proves diagnòstiques. Que et consideres un nou ric o tingues aspiracions de formar part de la seua casta. I caus en les mateixes estratègies que t’han dit que són les bones: la de maltractar altres, dones, immigrants, joves, pobles o qui siga.
Fa poc, vaig assistir a un acte per les europees . Una representant del PP va fonamentar el seu discurs entorn al fet que la crisi és perquè no hem fet prou (nosaltres, la gent treballadora, és clar!), Que les retallades no són més que mesures per ajudar-nos, que no hi ha tant d’atur, que les beques segueixen intactes, que les noves mesures del seu partit són per i pel poble. Se sentien els murmuris, les molèsties i els disgustos, però ningú deia res. Perquè com vaig dir, hem de ser persones educades i tolerants, i aquesta és una opinió més d’una dona més. Però no ho és, és mentida i és violència, un atac constant a la gent i un insult. I així l’hi vaig fer saber. La resposta que vaig obtenir, va ser un altre insult al meu intel·ligència : ” vostè ho veu d’una altra manera perquè no és del PP i té una altra perspectiva de la vida”. I mentre , nosaltres ens mirem els uns als altres i ens critiquem amb tota la duresa que no fem servir amb aquesta gent.
No em malinterpreteu, la crítica i l’autocrítica és bona, però ho hem de fer per a construir en lloc de destruir. Hem d’atacar qui realment ho mereix
Carme Godino
CUP Almàssera
