Ara que commemorem l’entrada de Jaume I a València, el 9 d’Octubre de 1238, i celebrem el naixement del poble valencià, aprofitant aquesta efemèride, vull fer memòria. A mitjan segle XIII el rei en Jaume va crear la Cancelleria Reial, l’organisme de govern dels reis de la Corona d’Aragó que s’encarregava de redactar i expedir tots els documents oficials, ja foren informes, certificats, contractes, lletres reials, recaptació d’impostos…, així com desenvolupar les relacions diplomàtiques amb altres països. Més tard, Pere el Cerimoniós va introduir canvis en l’ordenació i, malauradament, Ferran el Catòlic va eliminar aquest òrgan l’any 1494. Si ens centrem en el període de la Cancelleria Reial és inevitable fer valdre la tasca del canceller, els notaris, els secretaris i els escrivans. Aquests treballadors del que ara coneixem com a funció pública, eren capaços de produir la documentació en tres llengües: català, aragonés i llatí. Els funcionaris eren plurilingües. Dominaven a la perfecció la nostra llengua i les administracions per sota de la Cancelleria tractaven d’imitar el model lingüístic que emprava aquest organisme reial. Transcorregut el temps, en el segle XV, la varietat lingüística que triomfa sobre la resta és la del Regne de València, que era l’estàndard que servia de model per a totes les administracions, no sols la de la Generalitat del Regne de València, sinó també altres institucions de la Corona d’Aragó com la Generalitat de Catalunya i el Consell General del Regne de Mallorca. En aquest moment el valencià gaudia d’una situació de plena normalització.
La importància de la Cancelleria Reial –sense al·ludir al component humanístic– és evident: tots els escrivans tenien un domini idèntic de valencià/català i d’aragonés, així com de la llengua considerada culta, el llatí. La nostra era la llengua d’ús habitual per a les comunicacions formals, acadèmiques i literàries i, per tant, era llengua de prestigi.
Enguany, el 9 d’Octubre de 2016, uns 778 anys després que en Jaume I plantara la llavor de la nostra identitat com a poble, crec que hauríem de retrobar-nos amb les arrels. La ciutadania valenciana vol una llei que no la discrimine quan s’adreça en valencià a qualsevol administració del nostre país. Des d’Escola Valenciana fa més de 30 anys que estem demanant la introducció de la plena competència lingüística com a requisit per a ser funcionari de la Funció Pública, el que era abans canceller de la Cancelleria Reial. Segles enrere dominar les llengües oficials estava més que garantit. En la commemoració de la Diada del País Valencià cal plantejar-se per què ara anem curts de drets lingüístics.
Vicent Moreno i Baixauli. Mestre, ciutadà i president d’Escola Valenciana
