El món sencer ha quedat consternat amb la foto del nen sirià Aylan Kurdi, de tan sols 3 anys. El petit va morir al costat del seu germà i de la seua mare, l’únic supervivent de la família va ser el seu pare. Ells venien de la ciutat de Kobane i fugien de les atrocitats del règim de Bashar Al Assad de Síria, dels bombardejos de l’OTAN i del reaccionari ISIS, que va sorgir com una altra força a Síria per destruir la lluita del poble sirià i kurd.
La família estava intentant arribar a Canadà, on tenien familiars. Havien intentat diverses vegades l’asil en aquest país i que li va ser negat. El mateix va passar amb els governs imperialistes d’Europa. El que ha passat amb ’Aylan és part del drama quotidià de milers d’immigrants i refugiats que moren o arrisquen les seues vides creuant el Mediterrani.
Els governs europeus aixequen murs, tanques i “blinden” les seues fronteres amb policies, militars, patrulleres, expulsions i lleis d’estrangeria. Mentre deixen fer, de fet, a la dictadura d’Al Assad que és una de les causes que milers de sirians escapen dels seus bombardejos massius i dels seus atacs químics. El cinisme dels governs de la Unió Europea(UE), de Merkel o Hollande, no té límits. Se’n recorden de la guerra quan les conseqüències els arriba a Europa. Són els mateixos governs de l’OTAN que hui tanquen les seues fronteres els qui recolzen directa o indirectament al dictador Bashar Al Assad i les seues massacres que ja sumen 300.000 víctimes. Els refugiats provenen de Síria i, en menor mesura, d’Afganistan, l’Iraq, Eritrea i altres països africans. Es tracten de milers i milers de joves, treballadors, famílies que fugen de la violència, la persecució o la misèria que l’imposen la crisi econòmica i social del sistema capitalista-imperialista.
Per a la UE només es tracta d’aixecar murs, d’abordar la immigració com un problema d’ordre públic. Cada mur que s’aixeca a Europa obre un nou negoci per a les màfies, que es lucren amb la desesperació. El seu “mercat” és inesgotable. La millor manera de lluitar contra els traficants és obrir les portes a l’entrada legal dels refugiats, acabar amb el tractat de Schengen i les lleis d’estrangeria, és posar fi a l’espoli, és deixar d’avalar i armar als tirans.
Els pobles europeus, a diferència dels seus governs, estan donant una demostració de solidaritat amb els refugiats. La població d’Islàndia ofereix asil a les seues cases als refugiats, el poble serbi dóna solidaritat oberta a Belgrad o la mobilització de 30 mil persones a Viena (Àustria) expressant la seua solidaritat i disposició al fet que s’òbriguen les fronteres als immigrants. És urgent obrir totes les fronteres d’Europa permetent i facilitant la lliure circulació dels milers de refugiats, atorgant asil, habitatge i treball a cadascun. Se’ls ha de prestar assistència per escapar dels seus països d’origen i que no moren en l’intent. Aquesta exigència és extensiva als governs del món, cessant immediatament el suport a les dictadures com la de Síria al reaccionari ISIS i les intervencions imperialistes. Per tot això hem de denunciar als governants d’Europa i d’Estats Units que condemnen a mort a milers i milers de refugiats i donar suport als refugiats i a la lluita del poble sirià. Cridem a la mobilització dels pobles, dels treballadors i la joventut del món, a les organitzacions de treballadors i solidàries amb els refugiats, a enfrontar les polítiques d’estrangeria dels governs i contra el règim d’Al Assad i l’ISIS, en solidaritat amb el poble sirià
UIT-QI (Unitat Internacional de Treballadors-Quarta Internacional)
