Ara recorde els joves amb bicicleta entonant cançons amb reminiscències balcàniques, com si Bregovic es passejara un vespre de tardor per València. Les gitanes en la font o duent en braços els seus fills, el tràfec de garrafes d’aigua que, a vegades, els donàvem en mà perquè no s’exposaren als abocadors de fem o la ferralla que recollien pertot per a vendre-la.
Una gent que sobrevivia, en condicions insalubres, però sobrevivia almenys, perquè al seu país les condicions devien ser pitjors. Als bars cantoners la gent parla, però em pareix que poc i malament. Una veïna em deia que no tenia por de passejar prop d’ells, perquè en realitat no feien mal a ningú.
Que tots no són bons, és clar, però tampoc no ho són els gitanos ni els paios espanyols. És ben sabut que alguns elements que es passegen tot el dia pel nostre barri estan a l’aguait per vore quan ens deixem la porta del pati oberta o poden enfilar-se, de nit, per alguna balconada, i aquests tenen la pell ben clareta.
Els que han decidit els colps d’efecte de les grues, tractors, piconadores i agents de la policia entre la nova Fe i el flamant poliesportiu de pagament, són els mateixos que diuen que no són, -o no som racistes-. Em pregunte, si com ha eixit últimament a la premsa, el “bumping” ha crescut en els últims anys, a pesar de l’increment de les forces policials a València o a Torrevella; no estaran potser fent una cortina de fum per a amagar l’absència de polítiques socials i recorrent a l’excusa, més que coneguda, que el mal el duen els de fora i ací hem criat només angelets.
Els qui incendien cotxes, els ratllen, furten o fan altres coses que ara no s’escau contar ací, tenen el mateix color de pell que nosaltres, i segurament un aspecte caucasià gens sospitós. Massa evidències que, en temps de crisi, el populisme, els feixismes i la intolerància són reaccions primàries per a no parlar que un de cada tres valencians es troba en una situació de pobresa severa i a dos de cada tres els costa arribar a final de mes.
Al capdavall, un de cada tres deu oferir als fills els col·legis concertats i el gimnàs tan elegant de Malilla. ¿Algú deia que havien desaparegut les classes socials fa uns anys? ¿S’atreviria a dir-ho ara?
Josep Manuel Esteve (veí de Malilla)
