El debat filosòfic entorn als drets dels éssers humans s’ha abordat històricament des de perspectives jurídiques, ètiques i religioses, atribuint-ne la inherència a casuístiques ben diferents i divergents, com el dret diví o el dret natural, passant per les teories contractualistes i el constitucionalisme modern. Al final, el punt de convergència entre les posicions més confrontades ha resultat ser la necessitat del reconeixement legal dels drets i deures de les persones, per tal d’assegurar la llibertat positiva (per a) i la llibertat negativa (respecte a) dels individus que conviuen en una societat.
D’aquesta manera, en ple segle XXI, els drets humans són reconeguts de iure a les constitucions de tots els Estats del planeta, així com en la pròpia Declaració Universal dels Drets Humans, que té com a objectiu estendre aquest reconeixement legal a tota la humanitat, inclosa aquella que viu en contextos mancats d’empara legal, establint, fins i tot, un Tribunal Penal Internacional, encarregat de jutjar els denominats “crims contra la humanitat”. Tanmateix, tenint en compte els esdeveniments que diàriament podem observar a les capçaleres internacionals i, no cal anar tan lluny, fins i tot a casa nostra, els drets humans són vulnerats sistemàticament, amb major o menor mesura, arreu del món.
Aleshores, ens preguntarem: quina necessitat hi ha d’abordar els drets dels animals, quan no hem aconseguit resoldre ni tan sols el compliment efectiu dels drets humans?
Partint de la premissa que som els éssers humans mateixos els qui atribuïm drets als animals (independentment del debat sobre l’origen d’aquests drets), per una raó comparable a la que ens els atribuïm a nosaltres mateixos, és a dir, perquè al vulnerar-los de forma reiterada i sistemàtica al llarg de la història, cal garantir-los jurídicament, per tal de protegir-los i fer-los efectius. Així doncs, els drets dels animals són drets humans atribuïts a altres espècies d’animals no humanes.
En aquest sentit, són múltiples les aportacions al debat filosòfic sobre la defensa dels drets dels animals, de les quals destaca Peter Singer, el qual apunta, entre d’altres qüestions, per exemple, que de les pràctiques instrumentalistes cap als animals se’n deriven assumpcions que podrien justificar pràctiques contràries als propis drets humans, en aquest cas, contra col·lectius vulnerables com les persones amb discapacitats mentals greus. En altres paraules, que els arguments a favor dels drets dels animals els podríem considerar com una prolongació dels drets humans mateixos.
També des de l’àmbit científic, tant en el camp de la biologia com de la neurologia, s’han produït grans avenços en el coneixement sobre la realitat psíquica dels animals, que ens han ajudat a comprendre millor la percepció sensorial i el comportament d’espècies molt allunyades biològicament de la nostra (per exemple, s’ha demostrat que alguns crustacis tenen percepció del dolor)[1], com de les més properes, com els ximpanzés i altres primats, que múltiples investigacions han demostrat sorprenents similituds amb l’espècie humana[2].
Tots aquests avenços científics, juntament amb l’argumentació filosòfica, esdevenen “munició de gran calibre” per al camp de l’ètica, que és la que finalment s’ocupa de justificar, en aquest cas, la progressió en la defensa dels drets dels animals, que acaba sent traduïda en codis deontològics i legislacions que els han de fer efectius. Per tant, en aquest breu assaig, no pretenc altra cosa que generar apunts i preguntes per enriquir el debat filosòfic, partint de l’assumpció que aquells àmbits on la ciència no pot arribar, sigui per una qüestió de desenvolupament científic vigent i possible, o de criteris ètics admesos, és la filosofia la que pot aproximar-s’hi mitjançant l’argumentació ontològica.
L’ontologia general que utilitzaré com a base argumental és la pròpia del materialisme filosòfic modern, assumint com a fonament explicatiu de l’univers la teoria atòmica de la matèria i la teoria biològica evolucionista, a través de les quals es concep la realitat construïda a partir de partícules físiques i camps de força. Com a formes d’existència material i sotmesos a l’atzar de l’evolució, els animals humans i no humans tenen una existència ontològicament objectiva. Així, quan abordem el debat sobre la consciència, tractarem d’aproximar-nos a la subjectivitat ontològica dels animals no humans.
Roger Castellanos
Membre d’Iniciativa Animalista i de l’esquerra independentista.
Llicenciat en Ciències Polítiques i de l’Administració, especialitzat en filosofia moderna.
