El conflicte de Rússia i Ucraïna, ha dut com a resposta sancions a Rússia, i Rússia ha optat per respondre pel veto a les importacions agrícoles de la Unió Europea, i, si ja no estava mal el nostre sector agrícola, sols li faltava això. L’alta a burocràcia és lenta i sovint poc efectiva per arreglant els embolics que ella mateixa genera. La resposta de la UE al Govern ha estat clara i que només instar a qui no vol és un brindis al sol i no buscar solucions.
Segons la Unió de Llauradors, fins ara els valencians exportaven per un valor de 138 ,milions d’euros en productes agrícoles a Rússia, en especial, cítrics. Ara, des de molts àmbits s’ha demanat un ventall de mesures per intentar buscar una solució ràpida la conflicte, i intentar que quan comence la campanya citrícola, haver superat ja l’ensurt.
I si no?, què anem a fer?, deixar de nou les taronges als arbres?, abaratar encara més un preu que ja és ínfim i frega el no-res?, com anem a enviar als collidors ( i pagar jornals) per collir una fruita que després no té eixida.
I sí l’administració s’implicara i involucrar, per exemple, poder adquirir a preu de cost de producció i recol·lecció, i es puguera distribuir entre els cada dia més habituals bancs d’aliments o menjadors socials?. Demanar voluntarisme està bé, però en el cas dels cítrics ( com en quasi tots) , la recol·lecció té un cost gran, i si no hi ha venda assegurada, ix més a compte deixar prendre la collita al propi arbre. Per això, almenys, assegurar que si bé no vagen a guanyar res, que tampoc ho perguen, ni els llauradors, ni els collidors.
I sabent als pocs cèntims que se li paga al llaurador pels cítrics, sabem que estem parlant de molts pocs diners per a l’administració ( com ve es sap, s’encareix el producte pels intermediaris).
Solucions, per tant, si es busquen , sempre es troben
Marcos Campoy
Portaveu d’Iniciativa a Castelló i membre de Compromís
