El règim chavista a Venezuela, tot i haver guanyat de forma absolutament transparent i democràtica molts processos electorals, és acusat de governar de forma dictatorial i recriminat per la seua manca de respecte a les llibertats. Així doncs, resulta molt paradoxal comprovar que, a les diferents eleccions (excepte les darreres legislatives, on l’oposició aconseguí formar una candidatura unida), sempre guanye el règim chavista. Si pensem que els processos electorals sempre han estat validats per observadors internacionals independents, no és fàcil explicar les successives victòries del règim “chavista” a Venezuela.
Òbviament caldria parlar de molts factors que poden ajudar a entendre aquest fenomen, però sens dubte el que més contribueix a explicar-lo és l’enorme xarxa de persones agraïdes al règim, bé siga per tindre un treball a canvi de ser adicte al règim, bé perquè s’està beneficiant de forma gratuïta de la sanitat o de l’educació, cosa que mai havia passat abans en un país esquilmat per les multinacionals petrolíferes i d’extracció de recursos naturals en general. El PPCV ha actuat durant 22 anys al més pur estil “chavista”; ha creat una xarxa d’estómacs agraïts que saben que el seu treball depèn directament del fet que el PP estiga al poder.
Així, podem entendre com quasi no s’han convocat oposicions, com s’han creat nombroses empreses públiques per a col·locar els seus sense necessitat d’opositar o com s’ha adulterat les borses d’interins per a col·locar els “seus”. El famós “bolsin” de la sanitat és el millor exemple per a entendre aquest procediment pseudo mafiós. Tot i haver perdut les eleccions, a hores d’ara, encara són moltíssimes les persones que segueixen ocupant llocs de treball amb “trampa”. Ara, es demana a l’esquerra que ha entrat a governar que siga “absolutament” escrupolosa, com el cas recent de la filla de la secretària autonòmica de Sanitat que, per cert, ja havia estat contractada el 2012 i 2014 sota el govern absolutista del PP. Alhora, ells continuen amb les pràctques mafioses com, per exemple, el cas recent de les anestesistes del Clínic.
Josep Vicent Batalller i Ferrando
Mestre i professor de secundària
Òbviament caldria parlar de molts factors que poden ajudar a entendre aquest fenomen, però sens dubte el que més contribueix a explicar-lo és l’enorme xarxa de persones agraïdes al règim, bé siga per tindre un treball a canvi de ser adicte al règim, bé perquè s’està beneficiant de forma gratuïta de la sanitat o de l’educació, cosa que mai havia passat abans en un país esquilmat per les multinacionals petrolíferes i d’extracció de recursos naturals en general. El PPCV ha actuat durant 22 anys al més pur estil “chavista”; ha creat una xarxa d’estómacs agraïts que saben que el seu treball depèn directament del fet que el PP estiga al poder.
Així, podem entendre com quasi no s’han convocat oposicions, com s’han creat nombroses empreses públiques per a col·locar els seus sense necessitat d’opositar o com s’ha adulterat les borses d’interins per a col·locar els “seus”. El famós “bolsin” de la sanitat és el millor exemple per a entendre aquest procediment pseudo mafiós. Tot i haver perdut les eleccions, a hores d’ara, encara són moltíssimes les persones que segueixen ocupant llocs de treball amb “trampa”. Ara, es demana a l’esquerra que ha entrat a governar que siga “absolutament” escrupolosa, com el cas recent de la filla de la secretària autonòmica de Sanitat que, per cert, ja havia estat contractada el 2012 i 2014 sota el govern absolutista del PP. Alhora, ells continuen amb les pràctques mafioses com, per exemple, el cas recent de les anestesistes del Clínic.
Josep Vicent Batalller i Ferrando
Mestre i professor de secundària
