El poble és vostre!

He viscut molts anys a l’estranger a causa de l’exili del meu pare. Si no he perdut el contacte amb el país és perquè hi venia molt sovint, sobretot al meu poble de l’Horta Nord. És així que he après com vivia la gent en aquells temps negres del franquisme i des del meu retorn definitiu , com viu en democràcia.

Donat que d’alguna manera jo m’en podia tornar cap a França sempre he tingut la prudència d’evitar donar consells als qui lluitaven des de dintre contra la dictadura i en patien directament les conseqüències. Com ho escrit a les meues memòries, ni la meva mare ni jo ens podem queixar del tracte rebut per part de la gent del nostre poble. Tanmateix no ve de menys recordar que en aquells temps de dictadura coïncidien les famílies acomodades i les afins al regim, les quals amb l’omnipresent i dictatorial capellà Don Eugenio, es comportaven com els “amos” del poble . I una cosa que em sorprenia és que aquestes famílies trobaren “mas fino” parlar en castellà, jo que en un país com la jacobina França on han xaixcut tots els meu fills, a casa parlavem el valencià que coneixen com la seua llenga materna, i ara que viuen a Barcelona el parlen amb l’accent català i han après elcastellà, a més òviament de parlar francès.

A partl les familias benestants, al poble teniem les families treballadores que lluitaven i es comportaven òbviament amb la discreció que els imposava la dictadura.

La sorpresa ha estat a la transició quan he pogut constatar que aquells fills de bona familia que tenen estudis i han vist món es comprten de la mateixa manera en democràcia (ací no ha passat res!), i sense la menor autocrítica em fa la impressió que continúen sent els “amos”del poble. ara que el PAÍS VALENCIÂ està sortint de la llarga nit, com ho proven els resultats de les eleccions al Parlament europeu, ara sí, voldria donar als joves d’esquerra del meu poble un consell. Aquests joves que en les pitjors condicions han estat capaços d’intuir i de seguir el camí més ètic i correcte tan des del punt de vista social com de país! I per aquest motiu vul dir-los ben alt: no feu complexes i oblideu tota reserva, perquè sóu moral i intel•lectualment superiors i us encoratge a a tirar endavant. El poble és vostre!