El millor compost o fertilitzant que mai li han donat al nostre bancal i, per tant, al nostre arbre, ha estat sense cap dubte la LUEV (Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià). Eixa llei fou aprovada el 1983 i per tant l’arbre ha tingut una vida fins ara bastant pròspera. Tant és així que si al 1983 la situació del valencià a l’ensenyament era gairebé nul.la, tres anys després, al 1986, comença a esdevindre una llengua vehicular en la que s’imparteixen assignatures a l’EGB.
En canvi eixe mateix any de 1986 és l’any que el Govern de la Generalitat d’aleshores decideix que no cal donar suport a eixe moviment de les escoles anomenat “Les Trobades”.
Qué és Escola Valenciana? Qué són les Trobades d’Escola Valenciana? Què vol dir que els valencians tenim el dret “constitucional” reconegut a rebre classes a col.legis públics, de qualitat i en valencià?
No podem oblidar que una llengua no pot sobreviure sense els mitjans normals que li donen difusió, prestigi i valor. L’ús d’una llengua és el que fa que continue viva i la seua vida siga longeva. Podrem mantindre la seua pervivència sense mitjans de comunicació audiovisuals? Ara que ja no tenim la ràdio ni la televisió valencianes, que tampoc no ens deixen veure ni escoltar la dels nostres veïns del nord. Podrem seguir estimant la nostra parla si queda reclosa a l’escola i dins de l’escola a la classe i no té predomini al pati del col.le, al carrer, a l’administració, a la vida diària normal?
Podrem convèncer als nousvinguts i a aquells que no la coneixen que la nostra és una llengua de les més importants del món, si li neguen una part importantíssima dels seus parlants. Fraccionar o negar la unitat lingüística del valencià a les terres de les Illes Balears, Andorra, la franja oriental d’Aragó, l’Alguer, Catalunya i el País Valencià, és, sense cap dubte, l’eina més potent que han tingut fins ara, els que l’odien, per a dir que no és ni profitós ni útil el seus estudi i difusió.
Però, en canvi, queda meridíanament clar, nítidament clar, inequívocament clar, que el poble valencià estima i vol que la seua llengua tinga el reconeixement que mereix. I això ho hem pogut constatar aquest cap de setmana del 5 i 6 d’abril. I això ho constatarem a tots els pobles on es fan les trobades d’Escola Valenciana Federació d’Associacions per la llengua. A Gata de Gorgos, Vinalesa, Corbera, Olocau, La Romana, Alacant, Sant Joan d’Alacant, Bèlgida-Beniatjar i Otos, Benicarló, Barcelona, Llocnou d’en Fenollet, Elx, Catarroja, Benirredrà, Orxeta, Ciutat Vella-València, Onil, Benlloch i Algar de Palància.
Queda clar que el poble valencià no permetrà cap ultratge més i així ho deixarà clar a les urnes.
Carles Muñoz i Sòria
Portaveu Compromís per Mislata
