A unes hores del tancament dels col·legis electorals a Catalunya, ja podrem dir ben clar que el sobiranisme català ha guanyat.
El govern espanyol, presa de la seva incapacitat política per encarar un nou marc polític territorial, ha preferit encarregar als cossos de brutalitat policial, anomenats antiavalots, el desallotjament o, en el majors del casos, el seu intent, dels centres on es celebraven exercicis democràtics de referèndum.
La irresponsabilitat de Zoido, completament desacreditat i superat pels fets, deixa un balanç de 761 ferits per l’onada de violència repressora i extrema exercida per l’Estat mitjançant ordres paramilitars que actuen perquè no tenen capacitat per a pensar. Ja està tardant en presentar la seva dimissió!
Quan aquestes imatges de policies espanyols apallissant brutalment gent gran, dones, joves etc., gent de pau només armada amb paperetes, veuen la llum als informatius de tot el món, l’èxit del referèndum d’autodeterminació de Catalunya serà ja un clam. Fins i tot l’Angela Merkel ha trucat Rajoy avergonyida per la violència extrema i desproporcionada de la policia espanyola.
El fracàs del Govern per a aturar i prohibir el referèndum ha estat majúscul. Encara que alguns tinguin “els pebrots” de sortir triomfants a dir això que “l’Estat de dret ha funcionat”. La ciutadania catalana ha votat lliurement i alegre malgrat la intimidació antidemocràtica.
Ara haurem d’analitzar ben bé la tebiesa de condemna de Podem i la ja tradicional indigna ambigüitat d’un PSOE tan desaparegut com sempre de l’espectre polític de l’esquerra, així com la manca de valentia per part dels morats, que segueixen obrint el seu camí. Amb aquesta tremenda decepció comprovem que seran més del mateix malgrat excepcions com el Dante Fachin. També un símbol internacional català com és el Barça, que es va atrevir a jugar un partit després de tot el que estava passant fora del seu estadi. Avui han deixat de ser “més que un club”, malgrat les tones de decència que ha tingut el Gerard Piqué. Ara oferiran el fum que ofereixen sempre i ens parlaran de diàleg perquè ja s’han adonat que han perdut Catalunya per a sempre. La segona vegada des que trepitjaren l’Estatut carregant-se quaranta articles que sí que són a altres estatuts com l’andalús. I els socialistes també. S’han adonat que els nets dels “xarnegos” ja no els voten, sinó que són “indepes” i els comptes ja no els surtin. Perdran els pocs bastions on encara governen i ja sense Catalunya mai tornaran a la Moncloa.
Amb el cor encara compungit puc dir que gràcies a Rajoy, l’Estat català hi serà una realitat. Pot ser tingui en uns anys qualsevol carrer amb el seu nom. Tant dir que Espanya es trencava i l’haveu trencat vosaltres!
