Qualsevol combinació de Govern té un enorme cost polític. Si el PSOE cedeix i facilita la investidura de Rajoy no només renega del seu principal argument electoral des de fa anys (“que no passi la dreta”) sinó que es posa en mans de la política repressiva contra Catalunya, unit a les polítiques d’austeritat, una factura altíssima. Tindríem no una versió a l’alemanya de la gran coalició (CDU-SPD) sinó una gran coalició a la grega (ND-PASOK), és a dir el camí a accelerar l’enfonsament dels socialistes. Un sector del PSOE –encapçalat per Susana Díaz- està disposat al sacrifici, però l’aparell de Pedro Sánchez es resisteix.

L’altra opció tampoc està exempta de costos. Pedro Sánchez vol un pacte d’esquerres amb Podem, que necessitaria l’abstenció de Ciutadans per no haver de recórrer al suport de sectors nacionalistes catalans o bascos. Però això només és possible si Podem renuncia al referèndum. Certament el referèndum va ser un recurs d’última hora al programa lila, resultat del compromís amb Ada Colau per conformar En Comú Podem. Si el gruix de diputats de Podem hagués estat Madrid i Andalusia, la reivindicació del referèndum podia quedar matisada i deixada per més endavant, però resulta que on dóna el salt endavant és precisament a Catalunya, País Basc i Galícia. Amb aquesta composició parlamentària, renunciar al referèndum és garantia d’una nova crisi interna.

El referèndum a més introdueix una qüestió no menor en la política espanyola. Un dels temes silenciats amb pany i forrellat en el Pacte de la Transició va ser el del dret d’autodeterminació, un dret que figurava fins i tot al programa del PSOE, com la República. I avui es posa sobre la taula entre els treballadors/es en tot l’estat amb la força de diversos milions de vots de Podem. La conseqüència immediata és que afebleix una resposta de força de l’Estat contra Catalunya.

La incapacitat per formar govern preocupa en la UE. El president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, declara “vull que Espanya estigui a l’altura” perquè es formi “un Govern estable” i que sigui “el més ràpidament possible”. El seu vicepresident, Valdis Dombrovskis, ja avança que el proper Govern “està obligat a complir les metes de dèficit” acordades, que “cal un ajustament” d’entre 5.000 i 9.000 milions, que aquesta vegada no hi haurà ajornaments i que “No és la nostra intenció imposar sancions, però les recomanacions són clares”. El PSOE és el blanc de totes les pressions per empènyer-lo al pacte amb el PP, però sembla que avui estem més a prop d’unes noves eleccions que de que es faci el harakiri.
La crisi del règim monàrquic s’aprofundeix… només li faltava la infanta en el banc dels acusats.

Josep Lluís del Alcázar
Militant de Lucha Internacionalista

Comparteix

Icona de pantalla completa