un tumult de riera: les deixalles
que s’han anat enganxant a les branques
i entre els racons difícils. Tot és sec.
Aquest estiu ha evaporat del tot
l’aigua baixada i ja només es veuen,
en la decrepitud dels verds que es moren,
plàstics i draps, papers d’una ruïna.
Com bé diu el poeta, els verds es moren i ja només es veuen plàstics i draps…jo afegiria, i els grocs i els roigs i tots els demés, llevat dels grisos i els negres. Colors que a la força estan convivint amb nosaltres, però que a l’hora de la veritat no apreciem, sense dubte el poder del gris, el poder del negre, està guanyant, estem rodejats de personatges sinistres, polítics grisos que sense cap mena d’escrúpols han canviat el panorama, han distorsionat el paisatge, corrompent-se ells i corrompent-nos a tots; envoltats per uns altres personatges més negres inclús, els corruptors, per cada corrupte deu corruptors, construint una realitat diferent, creant un món a la seua mida, aconseguint que el gris i el negre ens semblen naturals, normals.
Recorde amb enyorança quan anave amb els meus pares a la platja, em semblava gran, molt gran, quasi infinita; de vegades tanque els ulls i veig aquella mar blava, aquella sorra groga, aquells vaixells de pescadors de mil colors, però quan òbric els ulls, veig edificis i més edificis i passeigs marítims i formigó i una carretera i un altra…tot gris. En la muntanya era el mateix, els sentits estaven en tensió, olor de les flors, terra mullada, la rosada pel matí, explosió de colors; sense una cimentera al fons, sense una pista d’aterratge en mig del camp, sense milers d’infraestructures inútils envoltant la natura. Sense gris i sense negre.
J.M.Segarra.
Iniciativa-Coalició Compromís
