El poble on jo visc i treballe és Mislata. Un poble dinàmic, amb una altíssima densitat de població i un comerç amb una taxa de mortalitat elevadíssima. Cada vegada que tanca un comerç urbà, perd una família la seua ocupació i l’única ferramenta de què disposava per guanyar-se la vida i sobreviure.
Amb el comerç urbà o local guanyem tota la ciutadania globalment. És un comerç de Km.0. Al costat de casa, del barri, on et coneixen i t’estimen.
Tanmateix a principis del 2013 es varen aprovar unes anomenades “Zones de Gran Afluència Turística” a la ciutat de València, que permeteren obrir a les grans superfícies comercials els diumenges i festius de tot l’any.
Conseqüència d’eixa normativa aprovada per la Conselleria d’Economia, Indústria i Ocupació, a hores d’ara els tribunals ordinaris de justícia han donat la raó a d’altres grans superfícies comercials que es troben físicament ubicades fora de les zones delimitades com a ZGAT. Fins i tot ja fora de la mateixa València Ciutat.
Ara ja són els Tribunals i organismes com la Comissió Nacional del Mercat i la Competència els que amb els criteris al·legats per la Direcció General d’Economia, es manifesten a favor de la “lliure competència dels mercats” i la liberalització absoluta dels dies aperturables.
És una fal·làcia, no cal dir-ho, això de comparar un comerç familiar amb una firma comercial amb milions d’euros de facturació. És una falta de respecte al titular d’un negoci particular d’un barri qualsevol, d’una població del nostre entorn, dir que ell pot “competir” en igualtat de condicions o dir que ell per tindre menys de 150m2 de superfície de local, pot obrir sempre que li vinga en gana.
Des de la Plataforma pel Comerç Valencià, volem aconseguir la derogació de les ZGAT aprovades per la Generalitat Valenciana i el seu govern. La culpa de tot aquest desgavell fou una demanda de l’alcaldessa de València, sense haver tingut en compte que obrien la “Caixa de Pandora”.
La dimensió social del tema de l’obertura dels Centres Comercials és un tsunami contra el comerç de proximitat, condemnat ja irreversiblement a tancar.
Ni és just ni és encertat. La legalitat ho podrà emparar. La destrucció que comportarà tindrà un cost, el preu del qual serà, la cohesió social urbana.
Carles Muñoz i Sòria
Plataforma pel Comerç Valencià
