El problema és quan passejant t’allunyes un poc de l’anomenat rovellet de l’ou. De com per alguns llocs els treballadors/es de neteja no han passat en molt de temps. En alguns llocs veus com, al mig del fonoll marí que orna bona part de la vora de penya-segats i platges, amaguen restes de plàstic que dia rere dia certifiquen que no hi ha ningú que ho haja recollit. Sols passa, però molt a corre-cuita, la màquina agranadora que, més que agranar, descarna els carrers i provoca més clots.
No vam voler criticar-ho en el seu moment i hem deixat passar els mesos on l’afluència de turisme és més forta i comprenem que s’ha hagut d’atendre molta més població. Tot i això, no volem justificar ni creiem que tinga cap justificació que la imatge que presenten alguns paratges privilegiats del poble (costa nord i sud) siga la que estem comentant, ja que se suposa que hi ha unes previsions, una dotació de personal i un pla de treball concret que s’hauria d’haver complit.
L’empresa té la responsabilitat que li correspon però, l’encarregat que ho porte a terme TAMBÉ. Tot no s’arregla amb sancions, tot no s’arregla a justificar alguna baixa de personal, el període estival, etc. La imatge ha de ser la que correspon, la que volem donar i, encara més, la que els veïns del nostre poble volem gaudir.
No cal parlar de l’enllumenat, atés que també es sabut per tothom i repetit en assemblees ciutadanes i xarxes socials. Sabem que, amb els pressupostos de l’any vinent, començaran a donar llum a una part del poble que no en gaudeix; però, les queixes de poca llum en llocs on no manquen cap lluminària pública també són prou freqüents.
Per altra part, els que no ataüllen cap farola al llarg de bon tros de carrer surten de casa amb el mòbil carregat i l’aplicació de llanterna a punt o senzillament, caminant per la foscúria i esperen que no vinga cap cotxe despistat que se’ls emporte per davant.
PD: Dels contenidors parlarem un altre dia.
