Com tots i totes les militants de Compromís sabreu, d’ací a poc se celebraran les eleccions per elegir el nou secretari general del Bloc. Com també sabreu, existeixen dues candidatures, la d’Àgueda Micó, i la de Rafa Carbonell. En este article, tractaré d’exposar-vos els que considere els tres punts claus del perquè pense votar a la candidatura de Carbonell. N’estic ben segur que molts trobaríeu altres arguments o trobaríeu altres fets més greus, però aquesta és la meua opinió personal. Però la realitat és que estem en una situació esperpèntica, digna del cinema dels germans Marx, on el surrealisme està invadint el bon seny i trellat que (semblava) sempre havíem tingut. Quina sort que de portes cap a fora donem la imatge d’un partit seriós i transparent, perquè si arribara al gran públic el “caxondeo” de què gaudim no sé si trauríem el mateix resultat. Però anem per parts, com deia abans, agafaré tres punts pivot, els meus tres punts del perquè això no pot seguir així.
Som o no som Compromís?
Recorde que farà quatre anys es votava al Congrés del Bloc si volíem optar per reforçar la nostra marca, el Bloc, o arrimar posicions cap a una sola marca, Compromís. Si no recorde malament, se’ns va fer anar a votar, així en resum i bàsicament, que els propers 4 anys desfaríem la marca Bloc per consolidar Compromís com un partit únic i no una coalició de partits. Tot fou molt bonic, la sospita fou substituïda per la il·lusió, i Enric Morera sobrevivia a un congrés més amb la sensació d’aportar ordre i tenir les coses clares. Durant aquestos cinc anys, però, una cosa ben curiosa ha passat: Jo he vist que els perfils del Bloc al Facebook, cartells i diferents mogudes havien mort al 95% del total, és a dir, ja no eren del Bloc. Eren de Compromís. I el Bloc Jove? Ara és Joves-PV-no som Bloc, i no es fa quasi res des les plataformes joves, excepte les TNTs que són, pel que es diu, una orgia amistosa.
Absolutament tots férem la passa clara cap a formar Compromís. Però…, i els nostres socis? Iniciativa ha seguit fent les seues accions i els seus actes sota el nom d’Iniciativa. Segueixen existint els Joves per Iniciativa, i sobretot, han fet campanyes de reclutament de persones per a Iniciativa, i no per a Compromís. Mentre nosaltres desmuntàvem tot, Iniciativa s’activava potser més fort que mai. I durant eixos quatre anys, què s’ha fet? Res. Esperar al Congrés proper. Mentrestant, Mònica Oltra recordant-nos que mana ella als mítings. Quan li pertoca a Morera, però, no sap dir res més a banda que el València Bàsket ho guanya tot. La senyora que l’introdueix, no es digna ni a dir que és del Bloc. No existim (i ho podeu consultar a l’infame míting al Pavelló de la Fonteta estes darreres eleccions). A última hora, veient que això havia arribat massa lluny, sembla que ara tots tornem a ser del Bloc i els que el van desmantellar et juren i perjuren el seu orgull de formar part del Bloc. Mr. Morera, explain me please. Ni som Bloc, ni som Compromís. Vaja, quin èxit!
Maniobrant cadires telemàticament
Surrealista el subtítol? Natural, així em sent jo quan pense en el partit. A veure, recordeu quina ha estat la crítica clàssica del Bloc del senyor Morera? La cadireta. L’ombra d’un vell fantasma torna per recordar-nos que de fantasma res, xatos. Solíem criticar del que actualment és el nostre partit que semblava que estaven obsessionats per asseure els seus culs al càrrec que fóra, es comentava massa, “jo a eixos no els vote!” per la cadireta, sempre quedant-nos a no res d’aquell 5% que efectivament els la donaria. Quasi 10 anys després, resulta que les sospites no eren falses. Que hi ha persones que volen la cadira, asseure ben a gust el cul, i ja farem arrel. Senyor Morera, quin ‘despago’. Vostè, que ja deuria haver cedit pas a sang nova i jove, no solament ha ocupat la Presidència de les Corts, sinó que ara proclama que si guanya la candidatura d’Àgueda Micó, asseurà el seu cul a la Presidència d’Honor. No, retirar-se i dir “ja ho tinc bé” no, tot forma part del seu gran pla i tot ha de quedar ‘atado y bien atado’. Però mentre ens fan aquestes jugadetes, es fan moviments per tal d’assegurar-se el resultat més favorable possible (d’això se’n diu búnker), el més escandalós de tots (però no l’únic) el vot telemàtic. Sempre hem estat avantguarda en l’ús de les noves tecnologies, però ara de cop i volta, a portes internes, resulta que és més democràtic el vot presencial. Vostè està vell, cansat i fart de Morera i no pot moure’s? Doncs moga’s o no votarà.
Mentrestant, aquelles persones que defensen com a bons militants ensinistrats les posicions en contra del vot telemàtic, tenen la jeta d’utilitzar la més gran demagògia com a argument: Al congrés Jove se’ns deia “discutireu la legitimitat democràtica del que s’ha decidit a l’assemblea?”. Ja, la legitimitat democràtica…, de les 30 persones que anirien. Segurament, mobilitzades totes per votar una opció en concret (i qui es pense que ací no es mobilitza el vot, bé. Innocent.), mentre la resta ni sabíem que es feia aquella assemblea. Democràtic a ‘tuti-xupi’, que moderns i progres som! Resumint, se’ns ficarà tota trava al vot telemàtic per una raó: si es vota telemàticament, el més segur és que l’gueda i els continuistes proMorera perden el Congrés. Millor anar sobre segur, eh? A tocar telèfon per telèfon: Escolta, que no véns a votar-me?
Valencianisme per a la majoria…???
La meua darrera preocupació n’és una d’ideològica: Mentre Iniciativa parteix la pana i GxC i els Verds són marginats sistemàticament dins el partit, dins del Bloc es mou un nou corrent. Dels creadors de la tercera via valenciana, ara arriba “el valencianisme de majoria”. I és que, no ens havíem adonat que ja no som nacionalistes, sinó sobiranistes. I resulta que el nostre sobiranisme no és el que fins ara feia que jo votara este partit. Mireu, la nova situació, l’existència de Podemos, i perquè Oltra és ara l’estrella del show, resulta que ja no volem això de fer un País Valencià que s’acoste a poc a poc a un futur on puga caminar per ell mateix. No! Això és del passat! Fuster ha mort, llarga vida a Mónica Oltra! Ara, ens expliqueu què collons és el valencianisme de majoria?
Ja vos ho dic jo: Un valencianisme que treballe per una nova Espanya més plural i oberta, i que deixe estar als catalans i mallorquins. Un valencianisme fàcil d’entendre per la “majoria valenciana”. O dit d’una altra manera, un valencianisme que no moleste els vertaders amos del partit, Inciativa del Poble Valencià, un valencianisme light, republicà, confederacional… Vinga, que ens estem convertint en el PSC. Té ous que ens conten la milonga del valencianisme per la majoria, ja que aquest valencianisme light solament és per a la minoria d’Iniciativa. Escolten, si vostès creuen que la nostra prioritat no és formar una nació valenciana independent, què fan al Bloc?
Perquè ja per acabar aquest article, vull fer memòria als lectors: Vostè recorda per què va decidir militar al Bloc? I, cuidao, dic al Bloc, no a Compromís. Què li va fer entrar al Bloc Nacionalista Valencià? Perquè si no som nacionalistes, o pitjor encara, som nacionalistes de segona, crec que tenim un greu problema identitari.
I sí, aquesta pregunta li la faig a Àgueda Micó, i sobretot a la mà en l’ombra, Enric Morera: si sou del Bloc Nacionalista Valencià, què collons feu destruint, aniquilant, l’única maquinària en el País Valencià capaç de generar i d’oferir aquest nacionalisme? Voleu arribar a la majoria? Voleu fer una versió polititzada, controlada i domèstica del que és el nacionalisme valencià? Expliqueu-m’ho.
Jo, això sí, sé una cosa: Jo he votat tots estos anys al Bloc/Compromís perquè sóc un nacionalista amb les idees clares, i no per asseure a les Corts una sèrie de persones, ni col·locar la gent d’Iniciativa com el senyor Mollà & family, ni tampoc he estat TANTS anys tractant de guanyar el país, perquè ara que comencem a guanyar-lo vinguen els amics del senyor Morera a ocupar els llocs de poder i em diguen: “No tonto no, això ja no és el toca ni el que som”.
Quant de mal fa la pela, la cadira, l’Oltra, o el que siga. Estem més febles que mai, i sobretot, sentim que ens han estafat.
Som o no som Compromís?
Recorde que farà quatre anys es votava al Congrés del Bloc si volíem optar per reforçar la nostra marca, el Bloc, o arrimar posicions cap a una sola marca, Compromís. Si no recorde malament, se’ns va fer anar a votar, així en resum i bàsicament, que els propers 4 anys desfaríem la marca Bloc per consolidar Compromís com un partit únic i no una coalició de partits. Tot fou molt bonic, la sospita fou substituïda per la il·lusió, i Enric Morera sobrevivia a un congrés més amb la sensació d’aportar ordre i tenir les coses clares. Durant aquestos cinc anys, però, una cosa ben curiosa ha passat: Jo he vist que els perfils del Bloc al Facebook, cartells i diferents mogudes havien mort al 95% del total, és a dir, ja no eren del Bloc. Eren de Compromís. I el Bloc Jove? Ara és Joves-PV-no som Bloc, i no es fa quasi res des les plataformes joves, excepte les TNTs que són, pel que es diu, una orgia amistosa.
Absolutament tots férem la passa clara cap a formar Compromís. Però…, i els nostres socis? Iniciativa ha seguit fent les seues accions i els seus actes sota el nom d’Iniciativa. Segueixen existint els Joves per Iniciativa, i sobretot, han fet campanyes de reclutament de persones per a Iniciativa, i no per a Compromís. Mentre nosaltres desmuntàvem tot, Iniciativa s’activava potser més fort que mai. I durant eixos quatre anys, què s’ha fet? Res. Esperar al Congrés proper. Mentrestant, Mònica Oltra recordant-nos que mana ella als mítings. Quan li pertoca a Morera, però, no sap dir res més a banda que el València Bàsket ho guanya tot. La senyora que l’introdueix, no es digna ni a dir que és del Bloc. No existim (i ho podeu consultar a l’infame míting al Pavelló de la Fonteta estes darreres eleccions). A última hora, veient que això havia arribat massa lluny, sembla que ara tots tornem a ser del Bloc i els que el van desmantellar et juren i perjuren el seu orgull de formar part del Bloc. Mr. Morera, explain me please. Ni som Bloc, ni som Compromís. Vaja, quin èxit!
Maniobrant cadires telemàticament
Surrealista el subtítol? Natural, així em sent jo quan pense en el partit. A veure, recordeu quina ha estat la crítica clàssica del Bloc del senyor Morera? La cadireta. L’ombra d’un vell fantasma torna per recordar-nos que de fantasma res, xatos. Solíem criticar del que actualment és el nostre partit que semblava que estaven obsessionats per asseure els seus culs al càrrec que fóra, es comentava massa, “jo a eixos no els vote!” per la cadireta, sempre quedant-nos a no res d’aquell 5% que efectivament els la donaria. Quasi 10 anys després, resulta que les sospites no eren falses. Que hi ha persones que volen la cadira, asseure ben a gust el cul, i ja farem arrel. Senyor Morera, quin ‘despago’. Vostè, que ja deuria haver cedit pas a sang nova i jove, no solament ha ocupat la Presidència de les Corts, sinó que ara proclama que si guanya la candidatura d’Àgueda Micó, asseurà el seu cul a la Presidència d’Honor. No, retirar-se i dir “ja ho tinc bé” no, tot forma part del seu gran pla i tot ha de quedar ‘atado y bien atado’. Però mentre ens fan aquestes jugadetes, es fan moviments per tal d’assegurar-se el resultat més favorable possible (d’això se’n diu búnker), el més escandalós de tots (però no l’únic) el vot telemàtic. Sempre hem estat avantguarda en l’ús de les noves tecnologies, però ara de cop i volta, a portes internes, resulta que és més democràtic el vot presencial. Vostè està vell, cansat i fart de Morera i no pot moure’s? Doncs moga’s o no votarà.
Mentrestant, aquelles persones que defensen com a bons militants ensinistrats les posicions en contra del vot telemàtic, tenen la jeta d’utilitzar la més gran demagògia com a argument: Al congrés Jove se’ns deia “discutireu la legitimitat democràtica del que s’ha decidit a l’assemblea?”. Ja, la legitimitat democràtica…, de les 30 persones que anirien. Segurament, mobilitzades totes per votar una opció en concret (i qui es pense que ací no es mobilitza el vot, bé. Innocent.), mentre la resta ni sabíem que es feia aquella assemblea. Democràtic a ‘tuti-xupi’, que moderns i progres som! Resumint, se’ns ficarà tota trava al vot telemàtic per una raó: si es vota telemàticament, el més segur és que l’gueda i els continuistes proMorera perden el Congrés. Millor anar sobre segur, eh? A tocar telèfon per telèfon: Escolta, que no véns a votar-me?
Valencianisme per a la majoria…???
La meua darrera preocupació n’és una d’ideològica: Mentre Iniciativa parteix la pana i GxC i els Verds són marginats sistemàticament dins el partit, dins del Bloc es mou un nou corrent. Dels creadors de la tercera via valenciana, ara arriba “el valencianisme de majoria”. I és que, no ens havíem adonat que ja no som nacionalistes, sinó sobiranistes. I resulta que el nostre sobiranisme no és el que fins ara feia que jo votara este partit. Mireu, la nova situació, l’existència de Podemos, i perquè Oltra és ara l’estrella del show, resulta que ja no volem això de fer un País Valencià que s’acoste a poc a poc a un futur on puga caminar per ell mateix. No! Això és del passat! Fuster ha mort, llarga vida a Mónica Oltra! Ara, ens expliqueu què collons és el valencianisme de majoria?
Ja vos ho dic jo: Un valencianisme que treballe per una nova Espanya més plural i oberta, i que deixe estar als catalans i mallorquins. Un valencianisme fàcil d’entendre per la “majoria valenciana”. O dit d’una altra manera, un valencianisme que no moleste els vertaders amos del partit, Inciativa del Poble Valencià, un valencianisme light, republicà, confederacional… Vinga, que ens estem convertint en el PSC. Té ous que ens conten la milonga del valencianisme per la majoria, ja que aquest valencianisme light solament és per a la minoria d’Iniciativa. Escolten, si vostès creuen que la nostra prioritat no és formar una nació valenciana independent, què fan al Bloc?
Perquè ja per acabar aquest article, vull fer memòria als lectors: Vostè recorda per què va decidir militar al Bloc? I, cuidao, dic al Bloc, no a Compromís. Què li va fer entrar al Bloc Nacionalista Valencià? Perquè si no som nacionalistes, o pitjor encara, som nacionalistes de segona, crec que tenim un greu problema identitari.
I sí, aquesta pregunta li la faig a Àgueda Micó, i sobretot a la mà en l’ombra, Enric Morera: si sou del Bloc Nacionalista Valencià, què collons feu destruint, aniquilant, l’única maquinària en el País Valencià capaç de generar i d’oferir aquest nacionalisme? Voleu arribar a la majoria? Voleu fer una versió polititzada, controlada i domèstica del que és el nacionalisme valencià? Expliqueu-m’ho.
Jo, això sí, sé una cosa: Jo he votat tots estos anys al Bloc/Compromís perquè sóc un nacionalista amb les idees clares, i no per asseure a les Corts una sèrie de persones, ni col·locar la gent d’Iniciativa com el senyor Mollà & family, ni tampoc he estat TANTS anys tractant de guanyar el país, perquè ara que comencem a guanyar-lo vinguen els amics del senyor Morera a ocupar els llocs de poder i em diguen: “No tonto no, això ja no és el toca ni el que som”.
Quant de mal fa la pela, la cadira, l’Oltra, o el que siga. Estem més febles que mai, i sobretot, sentim que ens han estafat.
Marc Castelló, militant de base, no se sap fins a quan.
