Eixiu a la carretera, que cal aplegar-se al Puig, per Josep Barberà

Si res no canvia −i quan es tracta de raons d’estat pocs cops canvia− avui ens alçarem amb Rajoy de President −amb tots els ets i uts, sense allò d’“en funcions”− de l’Estat espanyol; el PSOE haurà venut el trocet d’ànima −poca− que encara li quedava i Ciudadanos haurà fet allò per a la qual cosa va nàixer: assegurar l’statu quo espanyol.

Això ens situa en un context en què, de canviar alguna cosa per als valencians, canviarà a pitjor. Recentralització, espoli fiscal, manca d’infraestructures, etc., tot seguirà com fins ara, o més accelerat.

I, mentrestant, nosaltres, els valencians, a pagar, a callar i a ofrenar.

És en aquest context en el qual, després d’un any sense aplec independentista al Puig, a la muntanyeta de la Patà, enguany, els valencianistes recuperem una data i localització històriques per reunir-nos.

A més a més, enguany, ens hi trobarem amb dues novetats; per un costat, és el primer cop que l’organització corre a càrrec d’Esquerra Republicana del País Valencià, cosa que, com a president, m’enorgulleix i comença a situar la nostra organització com a pal de paller de l’independentisme valencià d’esquerres.

Per un altre costat, és el primer Aplec Independentista que tindrà lloc amb els partits del Pacte del Botànic al Govern del nostre país. Per tant, és un moment immillorable per fer balanç del que ha donat el “canvi” tan repetit i conegut per tots. I del seu recorregut front a un Govern espanyol que continuarà sent hostil −en el millor dels casos− als interessos dels valencians. Un Govern espanyol que ni ens respecta ni ens respectarà mentre continuem amb vocació d’agenollats i juguem a “no trencar res” o a “canviar Espanya”, una Espanya que no vol canviar, que es veu a ella mateixa irreformable, si no és per minar encara més les poques quotes de sobirania que hem guanyat els valencians amb un Estatut fet per a limitar altres i no per a ser un poc més lliures i feliços.

Comptat i debatut, cal aplegar-se al Puig, cal fer saber que aquest País Valencià és plural, que necessita decisions valentes, necessita denunciar l’espoli sistèmic al qual està sotmès, necessita moure’s, alliberar-se, respirar… Necessita dir ben fort que dins d’Espanya no hi ha res a fer i necessita que els independentistes siguem conscients que, sense nosaltres, el País Valencià és més gris, més innocu, més homogeni i més trist.

Ens veiem al Puig.

Josep Barberà, president d’ERPV.