Una societat sana és aquella que satisfà les necessitats bàsiques dels seus membres. Aquelles que trenquen amb les desigualtats, per a que les persones desenvolupen les seues potencialitats. Tindre a una part de la població exclosa per motius de gènere, edat, discapacitat, grup social, llengua, procedència… és una injustícia i una pèrdua de capacitats humanes que no ens podem permetre. Altrament serem un poble incomplet i amb menys recursos front a les dificultats. Cal fer més polítiques generalistes, perquè les desigualtats són els mateixos símptomes de causes diverses que en tots els casos condueixen a l’exclusió social, que no és altra cosa que pobresa. Front a les forces oligopolístiques, actuació dels poders públics per protegir les necessitats bàsiques per a una vida digna, la dels iguals.
Sentim parlar de la investigació i el desenvolupament com una pedra filosofal només a l’abast de laboratoris amb alt desenvolupament tecnològic i grans recursos. Siguem realistes, les tecnologies poden crear uns treballs i destruir-ne uns altres. Potenciem les generadores de treball i/o aquelles que donen solucions a l’abast de tothom. Però també existeix un I+D local. Part del qual només cal recuperar-ho del nostre passat recent, de la saviesa popular ara menysvalorada i que feia una gestió més sàvia dels recursos.
En l’antiguitat, aquells que dominaven certes tècniques, com ara les conduccions d’aigua, van ser civilitzacions que van estar al capdavant de la seua època. Preveure les necessitats actuals amb visió de futur ens pot oferir alternatives molt diferents a les actituds de terra cremada que ens han enceguerat els últims anys. I precisament el tema de la gestió l’aigua torna a ser bàsic. Però hi han molts més sectors per desenvolupar de manera continuada, com la reducció de la contaminació, la mobilitat, la reutilització i rehabilitació, la dependència, la infància i la tercera edat… Tot allò que dóna qualitat de vida i fa sentir orgull de pertinença. Sí, i també treball. Quina diferència, des del punt de vista exclusivament econòmic, hi ha a l’hora de crear llocs d’ocupació entre una despesa en un palau de festes i la despesa en dependència? Possiblement no cap. Però en el nombre de beneficiaris i en l’abast humà dels seus efectes, tota. I amb una bona base social, vindrà també una industria capacitada que tindrà consciència i respecte social amb tots els processos involucrats en els seus cicles productius.
I si som una societat sana i en desenvolupament tindrem més capacitat de fer arribar el progrés a d’altres. La cooperació al desenvolupament ens costa per ciutadà tan sols 4 euros de mitja a l’Estat i només 1 al País Valencià. Cada euro gastat en origen és més profitós en destí a causa dels costos inferiors del país receptor. Però a més, són mesures preventives en origen sempre millor que les reparadores en destí dels migrants.
Els països que més s’han desenvolupat econòmicament al llarg de la historia han estat aquells que més relacions han tingut amb els seu veïns, més propers i més llunyans. Però no és qüestió de desenvolupament a costa d’un altre, sinó de desenvolupament amb l’altre. I també, sent egoistes, a la llarga quan més estabilitat creem per a d’altres menys patirem els efectes de la inestabilitat. De fet, la crisi és la prova d’una globalització feta a costa d’altres. Reclamem el dret a ajudar-nos entre els pobles.
Estem parlant de canviar-ho tot i per a fer això és necessària la participació ciutadana en la construcció, malauradament reconstrucció en el nostre cas, de les nostres ciutats i pobles mitjançant més democràcia. Però ara més que mai pot també recuperar una autoestima aixafada per l’economia clientelar neoliberal i els nombrosos casos de corrupció sense culpables.
Cal més participació ciutadana, però sense enganys ni exageracions. Tampoc volem ni podem estar votant tots els dies. Però sí deuria poder votar-se per exemple el pressupost d’un ajuntament i incloure esmenes. Això va molt més lluny dels pressupostos participatius que moltes vegades no passen de titulars darrere els quals a penes hi han decisions a prendre ni fons significatius. I també cal apostar per les consultes o les iniciatives populars.
Inclusiu, innovador, solidari i participatiu. Aquest ha estat en el passat el nostre poble i podem i devem tornar a ser-ho
Marcos Campoy
