Drama mundial, per Associació de Veïns Migjorn

Alhora de reprendre una activitat després de vacances ens plantegem un munt de temes que s’haurien de fer públics. I n’has de triar un per donar un sentit i orientació al nou curs que tot just comencem. Però abans d’entrar en temes domèstics volem apuntar que ara com ara hi ha un drama que sobrepassa fronteres i que esdevé tràgic per un nombre inimaginable de persones. La migració massiva. La guerra i la intolerància, la fam, la misèria, règims totalitaris i cruels esdevenen motius per moure la gent en un desig tan bàsic com les ganes d’enfrontar un futur amb esperança, o de senzillament poder viure en pau i poder portar-se quelcom comestible a la boca.

Des del nostre trosset de cel, on també algunes famílies passen les seues penalitats, no podem estar d’escandalitzar-nos pel drama que ens estan mostrant tots els mitjans de comunicació, amb morts, desapareguts, retinguts. De com s’estan amuntegant darrera “d’alambrades” o muralles que els barren el pas temporal però que no els impedeixen, al poc temps, seguir en la seua intenció d’arribar a la seua terra “promesa” on per mal que s’ho passen sempre serà un poc millor que la terra que els ha vist néixer. I ho intenten fins deixar-se la vida. I vénen cap a Europa.

No anem des d’aquestes línies a donar solucions ni buscar la causa de la migració massiva que s’està produint dia sí, dia també i on els morts són comptats ja a milers i els camps de refugiats sense sostre arriben a esdevindre pobles sencers. No, ni podem ni volem emetre cap dictamen per resoldre o pal·liar aquesta crisi mundial. El que sí demanem des d’aquest tros de paper que teniu la benevolència de llegir que diguem prou, que no ens podem conformar, que som societat i hem de manifestar-nos per demanar una cosa tan senzilla com HUMANITAT, demanar que Europa i al capdavant la Unió Europea i, encara més, el món sencer no els gire l’esquena. No poden posar portes a la desesperació i han (hem) d’enfrontar aquest drama assumint la responsabilitat de països desenvolupats.

L’estat pel qual aquestes persones es veuen abocades a marxar de sa casa cadascú l’entendrà a la seua manera però les vides d’homes, dones i sobretot xiquets no ens pot fer girar el cap i pensar sols en el partit de futbol del cap de setmana. Com vàrem fer en aquella maleïda guerra d’Iraq i on van demostrar com tot el poble deia que no la volíem, ara també us convidem a sortir al carrer i dir quelcom semblant. Ja n’hi ha prou de morts. Des de MIGJORN no volem protagonisme, no volem apuntar-nos cap “tanto” ni encapçalar cap moviment, demanem que siga el poble el que diga com i quan s’ha de convocar o què s’ha de fer. Hem de ser tots els que forcem els nostres governants a enfrontar el problema com cal i veure de pal·liar aquesta dramàtica situació.