Fa 8 anys, a aquestes alçades de la pel·lícula, a poc menys d’un mes per a unes Eleccions Generals passava més o menys el mateix que ara però de manera diferent i amb menys protagonistes. Totes les portades, els especials televisius i entrevistes en ràdios, telediaris i així com debats televisius eren només per a dos. Zapatero i Rajoy. Rajoy i Zapatero. Tots els dies i a totes hores es parlava d’ells. Sí, només es parlava d’ells. A l’any 2011, en vista d’altres comicis electorals a nivell nacional la història es repetia, però un dels protagonistes canviava. Rajoy i Rubalcaba. Rubalcaba i Rajoy. Ho podem dir també d’una altra manera, o es parlava del PP o es parlava del PSOE. Molts ciutadans i ciutadanes només pensàvem que hi havia aquests dos partits. O eres del PP o del PSOE.
Què és el que ara ens trobem? És clar que es continua parlant del PP i del PSOE. Tothom a dia d’avui saben qui són Mariano Rajoy i Pedro Sánchez. Però a aquests dos vells partits els hi han eixit dos nous competidors. Un d’ells, a l’esquerra del PSOE (tot i que el seu líder no diu que són d’esquerres) que és PODEMOS, el partit de “el coletas” Pablo Iglesias. L’altre, a la dreta junt amb el PP (tot i que el seu líder diu que no són de dretes) que és CIUDADANOS, el partit personalista d’Albert Rivera.
Avui en dia estem en una situació on PODEMOS i CIUDADANOS han arribat als mateixos nivells que PP i PSOE. Els debats són de quatre. Les portades de diaris són per als quatre. Les entrevistes a les ràdios també són iguals. És curiós com tots quatre, estan seguint un mateix patró. Ara us posaré alguns exmples que porte observant des de fa un temps. Entrevista en programes esportius com El Larguero de la SER i El Partido de las 12 de la COPE; principals programes radiofònics amb Pepa Bueno, Carlos Alsina, Carlos Herrera; i principals programes televisius amb Wyoming, Pablo Motos, Jordi Èvole… I amb aquest últim em vull parar. Fixeu-vos fins on ha arribat aquest doble bipartidisme que faig referència en el títol de l’article, que en el programa Salvados, Jordi Évole va fer un cara a cara molt d’estar per casa entre Pablo Iglesias i Albert Rivera. Aquest programa va tindre una audiència de 5,2 milions d’espectadors. Poca broma. Està lluny dels 12 milions del cara a cara entre Rajoy i Rubalcaba, però fa 4 anys les coses no estaven com ara i és més, va ser emès per 17 cadenes a l’hora.
Està claríssim que la cosa ara ja no va de dos. La cosa ara va de de quatre. Molta gent ha deixat de parlar de Sánchez i/o Rajoy. Ara són molts i moltes les que parlen de Rivera i/o Iglesias. Abans o eres del PP o eres del PSOE, però és que ara hi ha prou gent que s’ha pujat al carro de PODEMOS i CIUDADANOS i no són ni vermells ni blaus. Són morats o taronges. Són nous temps per a la política, on la gent estem reclamant canvis als vells partits i mirant molt amb lupa als nous per veure que no són el mateix. Això sí, el nou bipartidisme continua com el vell, ja que la gresca diària de PP contra PSOE i viceversa l’han heretada molt bé PODEMOS i CIUDADANOS, que també estan tot el dia com el gat i el gos.
