I en eixe arravatament de creure’s poc més que un faraó, que volien passar a la posteritat amb la gran obra que els recordara, es projectaven grans edificis sense contingut, infraestructures que ningú necessitava (aves, grans pavellons sempre buits, ponts de disseny, polifuncionals sense funció, aeroports sense avions, passejos marítims en rigorós secà, ciutats de les ciències que es cauen a trossos, o ciutats de les llengües, o centres de convencions dissenyat per l’arquitecte estrella ara estrellat).
La urgència de les grans obres, oblidant les necessitats reals de la ciutadania que era qui pagava eixos grans muntatges; tant els que s’han fet i han estat un fracàs per ser inútils, com els que no funcionen bé, com els que no han sigut mai realitat, però s’han endut pel camí milions d’euros, com en el cas, cal dir presuntament, de Calatrava ara imputat per presumptes delictes en els contractes del seu Centre de Convencions de Castelló.
Com de xicotets es deuen de vore alguns per somniar sempre en barbaritats tant grans.
Carles Mulet
Portaveu d’Iniciativa a les comarques de Castelló
