Diuen que el tamany no importa, però a l’igual que molts fan ostentació fàl•lica amb grans cotxes, certs governants han sucumbit també a presentar-se a la ciutadania com els benefactors de “les grans coses”, i eixes coses sempre han estat infraestructures, no per buscar el benestar. I s’ha esforçat per vendre la imatge de que poc més que el mèrit d’eixes grans obres era tot seu, i no dels contribuents que posaven els diners (mentre certs governants defraudaven a hisenda).

I en eixe arravatament de creure’s poc més que un faraó, que volien passar a la posteritat amb la gran obra que els recordara, es projectaven grans edificis sense contingut, infraestructures que ningú necessitava (aves, grans pavellons sempre buits, ponts de disseny, polifuncionals sense funció, aeroports sense avions, passejos marítims en rigorós secà, ciutats de les ciències que es cauen a trossos, o ciutats de les llengües, o centres de convencions dissenyat per l’arquitecte estrella ara estrellat).

La urgència de les grans obres, oblidant les necessitats reals de la ciutadania que era qui pagava eixos grans muntatges; tant els que s’han fet i han estat un fracàs per ser inútils, com els que no funcionen bé, com els que no han sigut mai realitat, però s’han endut pel camí milions d’euros, com en el cas, cal dir presuntament, de Calatrava ara imputat per presumptes delictes en els contractes del seu Centre de Convencions de Castelló.

Com de xicotets es deuen de vore alguns per somniar sempre en barbaritats tant grans.

Carles Mulet
Portaveu d’Iniciativa a les comarques de Castelló

Comparteix

Icona de pantalla completa