El nostre volgut Joan Fuster no dubtà a dir quan intentava definir el concepte ‘indignació’ en el seu Diccionari per a ociosos que «la ‘indignació’, de fet, dóna per suposada la «dignitat» dels qui l’experimenten, i la ‘indignitat’ de la seua víctima» i d’això parlarem hui: de la dignitat d’un poble valencià conscient de la necessitat de sumar forces i de la indignitat d’un govern espanyol incapaç que ens menysprea i ens insulta.
Tot açò ve arran de la publicació de la proposta de pressupostos generals de l’Estat espanyol del Partit Popular i Ciutadans en què els valencians i les valencianes veiem com, una vegada més, se’ns menysté i se’ns condemna a la misèria econòmica. Podríem resumir aquest desastre forassenyat amb el fet que un castellanolleonès rebrà vora 280 euros per cap més que un valencià (el primer rebrà vora 405 euros mentre el ciutadà valencià rebrà 119 euros). Aquestes xifres esgarrifoses també es traslladen a inversions com el soterrament de les vies al Parc Central, el Corredor mediterrani i desenes de projectes d’urgència que no es podran dur a terme per culpa d’un govern espanyol valencianofòbic que l’únic que sembla desitjar és veure el nostre país afonat en la misèria.
Hui s’ha sabut que tots els grups parlamentaris (incloent, sorprenentment, els grups més centralistes) han denunciat aquesta discriminació injustificada però el poble valencià ja no necessita més declaracions conjuntes –que també- sinó un veritable compromís de tots els representats valencians en qualsevol de les cambres parlamentàries d’oposar-se frontalment als pressupostos de la misèria. La societat valenciana necessita aquesta reacció, necessita polítics que estimen aquest país i ho facen sense cap mena de complex.
Davant el desvergonyiment d’un Estat espanyol que no ens respecta i ens maltracta econòmica i culturalment, davant la pressió dels partits centralistes per tal de minvar el nostre autogovern, davant l’odi d’aquells que no estimen el nostre país el poble valencià ha d’estar unit i lluitar dignament pels seus drets. Aquesta serà la lluita digna d’un poble per tal d’assolir la igualtat ja que no demanem una altra cosa: igualtat i respecte. Ja ho saben els nostres representants: és qüestió de dignitat.
