El compromís pel País, el compromís amb el País, però, va guanyant terreny. Dia rere dia, any rere any, i n’han sigut molts. Inesgotable treball anònim. I un dia el miracle es produeix i arriba a les nostres institucions. I la joia ompli els carrers, que ja són rius plens de gent. I ja no caldrà amagar-se, ja no caldrà camuflar-se, amor meu, sense vergonya serem, ni embussos ni somnis embastardits. Encara, però: tants anys per recuperar; tants carrers per ocupar; tanta història per redreçar. Serem el que som i lluirem els nostres símbols, que per fi seran visibles. Sense vergonya ens alcem i enlairem les muixerangues que ens aglutinen i representen. De nord a sud del País Valencià es recupera la tradició i sorgeixen noves colles muixerangueres. De sud a nord vertebrem el País i ens agermanem com a valencians, com a muixeranguers, i totes treballem, i totes continuem treballant per recuperar el nostre País. I el fet muixeranguer és el País. Una gran pinya col·laborant tota plegada, colles agermanades cooperant per un objectiu comú. Espina dorsal d’una identitat conscient. Columna vertebral d’una mateixa consciència que des de la diversitat convergeix en el compromís pel seu País.
I València es converteix a la fi en el cap i casal. I València assumeix decididament la capitalitat del seu País. I les muixerangues obren pas a la manifestació del 25 d’abril de 2015. Una amalgama de colors precedeix als cartells rememoratius de la nostra identitat, als cartells reivindicatius d’una història que han volgut amagar-nos. Roig, groc, blau, blanc. L’assistència a la crida feta per la Muixeranga de València, que va rebre l’encàrrec d’Acció Cultural del País Valencià -organitzador d’aquesta diada- de preparar-hi la presència muixeranguera, ha estat massiva. Lila, verd, taronja, morat. Algunes colles vénen de manera oficial -Alacant, Carlet, La Safor, València-, d’altres prefereixen no fer-ho. Tot i així la presència de muixerangueres i muixeranguers que s’hi sumen a títol particular és multitudinària. Mai s’hi havien aplegat tantes colles; mai s’hi havien aplegat tantes muixerangueres i muixeranguers; mai s’hi havien enlairat tantes figures conjuntes. I València esdevé també capital muixeranguera del País (amb el permís d’Algemesí). I el vint-i-cinc d’abril esdevé també diada muixeranguera del País Valencià. L’esforç coordinador de la Muixeranga de València ha pagat la pena i la iniciativa ha reeixit: per fi totes les colles hi són presents. Tot el País hi és present. I aquesta fita, embrió de projectes futurs, és històrica. La presència muixeranguera sobrepassa l’àmbit de la ciutat, abasta el País, i totes cooperen per bastir grans figures que altrament, des de la individualitat de cada colla serien inassolibles. Entre totes ho hem fet possible.
I el treball continua. I la I Diada Muixeranguera d’Alacant és una altra fita històrica. 21 de juny de 2015, festes de Sant Joan a Alacant. La més gran cita muixeranguera mai imaginable s’ha convertit en realitat: pràcticament totes les colles del País hi participen. Ingent esforç d’una colla novell, la Muixeranga d’Alacant, que a més de reunir a més de 400 muixeranguers i omplir els carrers de la ciutat de camises i faixes multicolors ens ensenya a la resta de colles què es pot arribar a aconseguir amb convicció i esforç, amb el treball conjunt de tots els membres de la colla. I tots els colors de l’univers muixeranguer recorren en cercavila els carrers de la capital del sud del País Valencià. I tots els colors de l’univers muixeranguer ocupen completament l’Avinguda d’Alfons el Savi. I les faixes -negres, roges, blanques, verdes- teixeixen la gran xarxa col·laborativa que volem que siga el moviment muixeranguer. I de nou s’obra el miracle: Alacant és tot el País Valencià, el País Valencià és Alacant. I entre tots ho fem possible: Tres rondes en les quals enlairem figures altrament impossibles: torretes, pilars aixecats, sénies, reutaules, sisena. Tres rondes en les quals les colles se’n fonen en una. Tres rondes de germanor i cooperació. I els pilars de comiat, d’a reveure. Fins ben prompte, perquè açò no ha acabat. Açò no ha fet més que començar.
Nous camins de dignitat se’ns mostren des d’Alacant. La seua gosadia ens sorprèn. Anys de treball callat, obstinat, donen fruits i València exerceix de capital. Amb base ferma i pinya compacta ajudem a bastir el País Valencià. El moviment muixeranguer el vertebra: de Castelló, d’Alacant, de València estant tesem les faixes que ens agermanen, que ens fonen. I les faixes lliguen ben fort la mata de jonc, o almenys una part d’ella -paciència, tot arriba-. I canviem el futur que havien dissenyat per i per a nosaltres. I fem història. La nostra. I escrivim el futur. El nostre. Perquè ja no hi ha por. Perquè ja no ens amaguem ni ens avergonyim ni desmuntem pilars. Perquè en fem de més alts. Perquè açò no ha fet més que començar. Perquè són uns dies que duraran anys.
Cèsar Navarro i Soler
